Llum al corraló

El llibre conté una tria de les gloses que Jaume-P. Sayrach va escriure al llarg de l’any 2010 en el seu bloc. S’agrupen per l’afinitat temàtica, més o menys ostensible. Sense que gràficament es faci palès el lector s’adonarà d’aquestes coincidències.

La diversitat dels fets que es presenten fa que les gloses toquin molts temes diferents, a partir dels quals el lector troba intuïcions que fan pensar i que susciten moltes preguntes, sovint només apuntades perquè el lector cerqui les respostes.

El llibre és amè, té una bonica i elegant presentació i el tacte és agradable. Cada glosa ve acompanyada d’una fotografia que molts cops ella sola ja desvela el contingut de la glosa, i com que els temes solen fer referència a coses i a fets quotidians, ens atrapen, de manera que la lectura resulta fàcil. Però, un cop acabada la lectura el mantenim a la vora perquè convida a reprendre’l i ja sense pressa llegir un dia una glosa i un altre dia una altra.

Bon llibre, d’altra banda, per llegir-lo i comentar les gloses amb altres persones.


Santa Coloma de Sens. Llegenda àuria

El llibre culmina el treball que l’autor porta dedicant a la màrtir que dóna nom a deu poblacions catalanes i a moltes altres d’Espanya, de Portugal i, sobretot, de França. A Catalunya, a més, hi ha una trentena de pobles que tenen la màrtir de Sens com a patrona de la parròquia.

Té un format petit i no arriba al centenar de pàgines. Però ve a ser com la perla que corona els molts anysd’investigació que sobre la figura de Coloma ha dedicat Jaume P Sayrach: la formació de la seva llegendària vida i la difusió de la seva fama. La part central del llibre és precisament la passió que a l’alta edat mitjana es va redactar sobre la màrtir, que l’autor ha traduït del llatí i la complementa amb les dades biogràfiques amb què la tradició ha anat confegint la vida de la jove Coloma, màrtir de la ciutat francesa de Sens, i en fa una versió dramàtica o teatral, perquè la vida de Coloma pugui ser portada l’escena.

L’autor esperaria que algun grup colomenc de teatre dugués la Llegenda als escenaris, convençut que arrelaria en la ciutat i que es convertiria en un dels elements més atractiu del nostre folklore.


Can Fatjó dels Xiprers. Nou-cents anys de vida pagesa

El nom Fatjó apareix per primer cop a l’acta de consagració de la parròquia de Cerdanyola, l’any 1114, en la forma llatinitzant Faione. Un primer mas Fatjó va rebre el nom del lloc, anomenat Fatjó, que va donar per dos altres masos també anomenats Fatjó, l’un de Dalt, l’altre, de Baix, i, posteriorment, nous masos Fatjó, coneguts com a Fatjó dels Xiprers, dels Hurons i del Molí

Dedicats a la vinya, als cereals i l’explotació del bosc, al segle XVIII Can Fatjó dels Xiprers va conèixer una important transformació, gràcies al conreu de la vinya.. D’aleshores data l’arbre genealògic de la família, font que ha permès seguir la pista de les vint-i-sis generacions que s’han anar succeint, ininterrompudament, fins als nostres dies. Al llarg d’aquests segles el mas ha passat per les turbulències que patí la pagesia, com la guerra de remença en l’antigor, la guerra del Francés i, darrerament, la guerra civil, precedida de la pugna entre amos i rabassaires.

En l’actualitat a Cerdanyola la pagesia ha desaparegut i Can Fatjó del Xiprers ha vist com li exropiaven les terres, per construir el corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç de Munt, integrat al Parc Alba.

Tanca el llibre l’Epíleg de Jaume P. Sayrach, on es narren les vivències que els darrers Fatjó dels Xiprers (de segon cognom) van viure, quan la masia encara es dedicava a la pagesia.

Autor: Miquel Sánchez
Proemi de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat
Pròleg de Josep Fernández Trabal, Director Arxiu Nacional de Catalunya
Epíleg de Jaume-P. Sayrach
Edicions Fòrum-Grama, 2012


Vuitanta anys. Fragments del Dietari 2007-2009

Recull de 120 gloses de les 365 que l’autor va publicar en la web del Fòrum-Grama, des de l’any 2007 fins a finals del 2009, sense faltar ni un sol dia. Les gloses, breus i cada una amb una il·lustració, són reflexions sobre els esdeveniments que tenen lloc en la data dels diferents escrits, o comentaris de llibres i lectures, de pel·lícules, paisatges i tota mena d’activitats en què l’autor s’ha anat sentint involucrat.

La característica dels escrits és l’estil directe i planer, amb to autobiogràfic, com dut de la voluntat de comunicar-se amb els seus amics i amb els lectors del llibre, tot pensant en el seu vuitantè aniversari, observat amb la perspectiva dels mesos que abraça el Dietari. El llibre és concebut com una trobada cordial, una mena de celebració de l’amistat, la viscuda al llarg dels molts anys, amb la intenció de remarcar-ne –i agrair– la complicitat resultant.

Un llibre amable i col·loquial, fàcil de llegir tot els freqüents excursos a temes transcendents.


Sayrach, recerca genealògica

El volum conté el resultat de la recerca de l’origen i difusió a Catalunya del cognom Sayrach, amb fitxes biogràfiques de més de dues-centes persones. I s’explica que s’hi incorpora la descripció de circumstàncies sobresortints que van marcar la gent del període estudiat, com les guerres de Successió i l’anomenada ·”del Francès”, o calamitats naturals com la pesta i la plaga de llagostes del segle XVII, amb testimonis de persones que ho van viure.

Ja en els nostres dies, es fa referència als de treballs de “fer país” sota la dictadura franquista, en els quals membres dels Sayrach barcelonins van jugar un paper destacat, com també es refereixen els esforços duts a terme per canviar l’Església catalana sota l’empenta del Concili Vaticà II, en què membres del llinatge estudiat van participar. Ocupa un lloc destacat la figura de l’arquitecte modernista Manel Sayrach i Carreras, de qui s’ofereix una síntesi de la seva obra.

L’autor vol fer una contribució a la salvaguarda i recuperació de la memòria històrica del nostre poble aportant el fil genealògic de les famílies dels llinatges Sayrach del Montseny i del que, procedent de França, entra a Catalunya pel poble d’Isona i, passant per Valls i l’Espluga Calba, arriba finalment a Barcelona.


L’esperança d’una Església pobra i evangèlica

Recull d’articles que Jaume P. Sayrach va escriure referits a l’Església, en el període que va culminar amb el Concili Vaticà II. A Santa Coloma, l’anhel de reformar l’Església es va viure amb una intensitat peculiar. L’any 1965 van arribar a la ciutat quatre joves capellans amb la missió de fundar quatre noves parròquies. Passats ja força anys, són nombroses les persones que es pregunten en què va consistir l’anomenada “reforma” de les parròquies de Santa Coloma. Els capellans que van arribar el setembre del 65, juntament amb els vicaris que ja eren aquí, i que vivien el mateix esperit, més els capellans que van arribar de seguida, van sorprendre la població per uns canvis que van desconcertar a molta gent, fins al punt que hi va haver ciutadans que els van titllar de comunistes.

El llibre té l’interès que ens posa a l’abast uns escrits que no són d’avui, sinó de la mateixa època de la reforma.

Amb escrits breus, col·locats abans de cada capítol, Jaume P. Sayrach fa una petita reflexió sobre el significat del tema respectiu. Són reflexions que situen els escrits en el seu marc històric, i no hi falta en més d’un cas l’autocrítica, encara que el que més li interessa és remarcar els aspectes que creu que avui continuen tenint vigència.


Escrit a Santa Coloma

El llibre recull les reflexions que sobre la ciutat fa Jaume P. Sayrach a manera de llarga conversa, en què es tracten els temes que preocupen als colomencs i colomenques políticament més conscienciats. Com ell mateix avança en la introducció, el llibre conté reflexions i comentaris no mancats d’un to crític perquè l’objectiu d’Escrit a Santa Coloma és contribuir a la creació de pensament i compromís sobre la ciutat. Els grans temes de la política ciutadana, com són la participació, la cultura, l’economia, la relació amb Barcelona o la identitat de la nostra població, hi són presents.

El to del llibre és serè, obert i dialogant, d’acord amb l’objectiu que propugna, que no és altre que la creació de plataformes de trobada i debat, en benefici de la vida pública de Santa Coloma. Es podria conloure que la filosofia de fons del llibre és una mena d’humanisme cívic, cosa que subratlla el sorpressiu darrer capítol, que ve a ser com un esbós d’un manual del bon ciutadà.

Escrit a Santa Coloma interessarà no solament als ciutadans que viuen aquí, sinó a qualsevol persona preocupada per les qüestions polítiques, en el sentit més ampli de la paraula. I, igual que Cartes per pensar, pot ser, en mans dels escolars dels nostres instituts, un manual molt útil per a la seva iniciació sociopolítica.


Santa Coloma als comtats catalans

El llibre havia de dur el títol Santa Coloma a Catalunya, però per evitar possibles suspicàcies dels altres Estats on es troben algunes de les Santes Colomes ressenyades, s’optà per presentar-les en el marc dels antics comtats que van donar origen a la Catalunya Vella.

Les Santes Colomes “catalanes” són deu. Però si es compten els pobles que van néixer a l’ombra de parròquies dedicades a Santa Coloma, el nombre de les poblacions “colomenques” catalanes s’eleva a la quarantena. L’autor, al llarg les ha anat visitant. El que va començar sent una curiositat es va transformar n un treball exhaustiu, fins a recollir el material que avui omple el llibre. Com el mateix autor explica, ha estat un treball de documentació en molta bibliografia però, sobretot, un viatge a l’encontre de les Santes Colomes per la geografia catalana: al Principat, a Andorra i a la Catalunya del Nord.

El llibre, subvencionat per la Generalitat de Catalunya, les Diputacions catalanes i els ajuntaments colomencs, té 254 pàgines i és ple d’il·lustracions a tot color. Totes les poblacions “colomenques” hi apareixen amb la seva fitxa, i les deu Santes Colomes compten amb una descripció particularitzada i força més extensa.

Pròleg de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya.


Cartes per pensar

Portada de Cartes per pensar de JPS

Es tracta d’un recull de les nombroses cartes creuades per diverses persones, relacionades amb Santa Coloma, en què tracten d’una àmplia temàtica, d’una actualitat innegable. En total els tems que hi apareixen són 39.

Tot i existir una coincidència de fons i en l’actitud meditativa i dialogant, als autors els diferencia l’edat, la dedicació professional i coses tan profundes com la creença i la increença. En més d’un cas, també els distancia el lloc on viuen. L’Eugeni és periodista i resideix a Barcelona. L’Anna és economista i viu a Sevilla. La Laura és restauradora d’art i viu a Roma. La Mercè és metgessa i viu a Jerusalem. El Ramon és polític i viu a Madrid… De comú, a més, tenen que tots ells estan compromesos en la lluita a favor d’un món més just i més humà.

El llibre té 230 cartes, d’una extensió breu i escrites en l’estil directe i col·loquial propi del gènere epistolar. Ajuda a situar-nos personalment en els temes objecte de debat, cosa que el fa molt recomanable per al treball de reflexió en grup dels nostres instituts d’ensenyament secundari.

Autors: Jaume P Sayrach, Eugeni Madueño, Anna Valls, Mercè Gascó, Laura Casas Bianchi, Loli Palomo, Ramon Soldan, Manuel Ribas i Piera, Núria Albafull i Asunción Álvarez.


Gent de Santa Coloma

Portada de Gent de Santa Coloma d’Odei Antxustegi-Etxearte

Conjunt de les millors entrevistes fetes a diverses persones de Santa Coloma, publicades a Fòrum-Grama. Es tracta de “gent” senzilla, persones triades com a exponent de la base social de la nostra ciutat, que Fòrum-Grama va voler dur a a les seves pàgines per complementar la visió de la base social de la ciutat, acompanyant la sèrie d’entrevistes fetes a persones que destaquen en la vida pública.

Hi desfilen més de quaranta persones. N’hi ha de grans, com el “vell” lluitador socialista Eliseu Colomer, o el vell comunista José Giménez, o la colomenca de tota la vida, veïna de la parròquia Major, M. Àngels Rosat. Hi ha persones de professions tan singulars com Iluminado Fresno, quiosquer, Juan Molinero, escombriaire i Manuela Troyano, encarregada dels lavabos de la plaça de la Vila. Els joves hi entren amb empenta: hi figuren l’Andreu Banús, que batalla per obrir camins en el món del teatre, la Maria Marcos, que ho intenta en el món de la dança, i la Judit Martínez, que ho fa en el camp de la moda, i el Sergo Ots, animador del moviment cultural alternatiu Farts. Al llibre no podien faltar les persones immigrades, com les magrebines Ikram, Fatima, Meryen i Hafsa, de l’IES Puig Castellar, o la xinesa Ling Yan Chen, que ha obert una floristeria al carrer Irlanda…

Són 170 pàgines plenes de vida i amenitat, un ric retaule de la gent que viu a la nostra ciutat.

Autors: Odei Antxustegi-Etxearte i Jaume-P. Sayrach
Edicions Fòrum-Grama, 2004
DL: B. 30.683-2004


Abelard Sayrach. L’últim combat

Impressionant diari que l’autor va escriure durant la malaltia del seu germà Abelard. A través seu assistim a l’evolució d’una llarga malaltia terminal i a la manera com tant el pacient, com els familiars i, en especial l’autor, van seguir el procés de la malaltia.

El llibre no estalvia la narració del sofriment del malalt. Però recull també el testimoni de la seva enteresa, les ganes que tenia de viure i la manera com gràcies a la seva profunda fe va acceptar el mal i la mort mateixa.

Al costat de les reflexions de l’autor sobre temes tan cabdals com el sentit de la vida, el mal, la mort i el més enllà, es recullen els “poemes” que Abelard Sayrach escrivia, a través dels quals el lector pot penetrar en la seva ànima, més enllà de la imatge del malalt.

Contra el que podria semblar, el llibre –que és un cant a l’amistat fraterna- ha estat escrit amb una gran serenor i esperança, cosa que fa que la lectura deixi al lector una gran pau d’esperit.

Edicions Mediterrània i Fòrum-Grama, 2003


En el Fondo

Narració de la fundació de la parròquia del barri colomenc del Fondo i de la seva primera etapa, que va de l’any 1965 al 1979. L’autor ho explica en primera persona, en un estil senzill i directa. Alhora que dóna moltes dades de com van anar les coses, acompanya la descripció dels fets amb reflexions i valoracions personals, que permeten al lector ficar-se a l’interior de la història.

La parròquia de Sant Joan Bta. va sensibilitzar moltes persones no solament en la fe, sinó en el compromís social. El llibre en descriu les línies principals de l’activitat que va desenvolupar i fa referència als diversos camps en els que va incidir. Per complementar, hi apareixen capítols sobre activitats socials, com els Diàlegs de Joventut, el Centre Amigos del Fondo, la revista Grama o les lluites de Casadesport, capítols que culminen en l’entrada de Sayrach al primer Ajuntament democràtic, com a regidor independent en la llista del PSUC…

El llibre -que també és una mena de confessió pública de l’autor- és un homenatge a la gent que es va participar en la vida de la parròquia del barri.

Edicions Fòrum-Grama, 2001

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here