Durant el segle XX, el Fondo –i tota Santa Coloma de Gramenet–, va patir tres onades migratòries importants que amb el temps han contribuït a fer del barri un punt de convergència entre cultures.

Obres a Plaça Espanya per construir els espais de l’Exposició Internacional de 1929. Les obres van causar la migració cap al Fondo d’habitants de les barraques de Montjuïc, desllotjades per les autoritats. 

La primera onada es va produir als anys 20, motivada, per una banda, per l’impacte de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i, per una altra, per una conjuntura econòmica favorable, relacionada amb el desenvolupament dels mitjans de transport i la demanda de treball a causa de la modernització econòmica. Els dos fenòmens van incrementar l’arribada d’obrers que buscaven habitatges a la perifèria a preus més assequibles que a Barcelona. Molts d’aquests provenien de les barraques de Montjuïc, que les autoritats havien decidir desallotjar per a construir allà l’Exposició. Altres venien de Múrcia, d’Aragó i València. Alguns d’aquests es van instal·lar a les Cases Barates –situades a l’altra riba del Besòs, aleshores territori colomenc–, edificis construïts expressament per acollir-los, mentre que la resta van anar a parar a les barriades que començaven a sorgir en aquells moments.

A principis dels anys 20, la població de Santa Coloma era de 2.278 habitants. Gràcies a l’arribada dels primers immigrants, l’any 1930, els habitants van ascendir a 12.390, la majoria dels quals eren de fora, segons explica Isabel Martínez al seu treball «El Fondo, cruïlla de cultures. Crònica urbanística d’un barri marcat per la immigració»–. Aquests immigrants van interactuar sense gaires problemes amb la població autòctona de la ciutat.

Immigrants andalusos dels anys 70, al carrer. Foto: Joan Guerrero

La segona onada d’immigrants va tenir lloc de 1950 a 1970, període en què el Fondo va experimentar un creixement demogràfic considerable a causa de l’èxode del camp cap als nuclis industrials. La població immigrant provenia majoritàriament del sud d’Espanya, on els camperols andalusos decidien abandonar els seus llocs d’origen per dirigir-se a les grans ciutats amb l’objectiu d’aconseguir millors condicions de vida. Entre aquests nouvinguts, es poden diferenciar dos grups: famílies amb nens petits, i homes joves en edat d’incorporar-se al mercat laboral.

L’èxode va desbordar els barris perifèrics de Barcelona. Santa Coloma va viure l’arribada de més de 100.000 persones en 100 anys i el Fondo es va convertir en un dels nuclis més densament poblats de la ciutat, ja que en 20 hectàrees van arribar a viure en els 60 més de 25.000 persones.

L’arribada massiva d’andalusos va generar molts problemes, el principal del qual el de la maca d’habitatge per encabir-los. Moltes famílies van optar per comprar parcel·les de terreny per a construir barraques o petits edificis, o per comprar pisos –l’especulació urbanística es va desenvolupar amb virulència– en les nombroses promocions que de manera anàrquica i sense gaire control es van portar a terme en tot el municipi. En el cas de les persones que viatjaven soles, la majoria optava per instal·lar-se en pensions o en habitacions que rellogaven a altres llogaters.

A la tercera onada migratòria, van arribar immigrants xinesos. Molts d’aquests, per guanyar-se la vida, van obrir comerços al barri

Així, el Fondo es va convertir en un barri totalment andalús, on les famílies de la primera onada migratòria van quedar en minoria davant de les noves masses arribades del sud de la península.

La tercera onada migratòria va ser més progressiva i estesa en el temps. La globalització i les noves tendències comercials de la dècada dels 80 i 90 van atraure cap a Catalunya grans contingents de mà d’obra. L’àrea metropolitana de Barcelona, amb Santa Coloma com un dels principals punts receptors, va començar a rebre grans fluxos de població provinents de països d’Àfrica, com el Marroc. Els nous immigrants van ocupar llocs de baixa qualificació als sectors de la construcció, l’hostaleria i l’agricultura, amb sous precaris. Després dels Jocs Olímpics de 1992, van arribar immigrants procedents de la Xina, veient grans oportunitats econòmiques en el sector tèxtil i el de la restauració. El Fondo es va convertir en un lloc d’assentament pel col·lectiu xinès, que es va dedicar a emprendre els seus propis negocis. Actualment és un dels barris amb més població xinesa d’Espanya. Les dades de l’Anuari Estadístic municipal de 2015 indiquen que un 33,1% de la població prové de la Xina. Més tard, amb el canvi de segle, van arribar també immigrants d’altres països d’Àsia i d’Amèrica Llatina.

D’aquesta manera, el Fondo ha esdevingut un barri multicultural que, actualment, centra els seus esforços a impulsar iniciatives que afavoreixin el respecte entre ciutadans i la integració i cohesió social de cada cultura.

 


LECTURES RECOMENADES SOBRE EL TEMA

Óscar Ladera. El paradigma migratori a Santa Coloma

Joan Guerrero. Miracle a Barcelona. Imatges capturades a Santa Coloma de Gramenet i al riu Besòs del 2000 al 2012

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here