Agustina Rico
Catedràtica de llengua i literatura catalana

D’on vens que no vinc? I des de quin fora escadusser m’arranes? Vaig a la plaça a mirar el rellotge de l’hora aturada, però no sé de quin any em perfora. Així comença el poema Plaça del Rellotge del poeta Jordi Valls Pozo. En Jordi, barceloní de naixement i colomenc de vida, és un amic del barri –presentà a la sala Jaume P. Sayrach de la Biblioteca del Fondo L’Escala de cargol, del seu estimat mestre en tantes facetes, Màrius Sampere, enorme poeta que ens deixà fa uns mesos–. A través d’en Màrius i altres poetes, Jordi Valls manté un fort vincle amb la veïna Badalona i també la fa escenari dels seus versos. És una veu que reivindica des de fa anys el potencial i el valor demostrat de l’art i la cultura del Barcelonès Nord en les seves diferents expressions: literatura, periodisme, fotografia, pintura i escultura, música, activisme cultural, gastronomia, teatre i arts escèniques, etc. Reivindica el paper d’una perifèria sovint menystinguda.

Poeta de llarga trajectòria, reconegut amb diversos premis, Poeta de Barcelona en guanyar els Jocs Florals l’any 2006, fa una mena de salt al buit amb el seu darrer llibre, Pollo. Aquest sorprenent títol fa referència al colomenc Turó del Pollo, assentament del poblat ibèric de Puig Castellar. És una obra estranya, polièdrica, sense concessions a les idees convencionals de bellesa, d’harmonia, de comunicació… És un recull de textos entre la poesia i la prosa, entre el pensament i la reflexió, i la realitat més aspra. La cadència poètica (“cada matí els estels deixen marca a les costelles del sol”) es dóna la mà amb el llenguatge parlat (“Em pensava que passejava sol, no recordava que Manolo Escobar m’acompanyava pel Passeig Marítim”); i el llenguatge culte (“Llemosí, en record del Romeu nat al Mas Fonollar que suporta la pruïja eròtica dels tòtils”) amb el col·loquial (“El cabronàs del mico”). També és antic (“só lo Gaiter del Besòs i sempre brando en flama viva”) i d’ara (“Hi ha més estacions que somnis, l’actualitat va de pet a la Sagrera”). Solitari (“Cada matí prenc un bol de caspa, les decisions del dia, encertades o no, comencen a masegar el gat menyspreador de l’afecte”) i solidari (“Batega a l’altre costat per mi com jo ho faig per tu, enemic meu, germà”). Surrealista (“Plouen porcs senglars al desert”) i realista (“El semàfor i l’autobús es fusionen a la cruïlla en un codi cromàtic i elemental. Irònic (“ Els meus cosins baixen de Lloreda i el Sant Crist en torrenteres inacabables i porten les garrafes de vi i els sacs de pa. Heus ací el miracle”) i profètic (“els centaures del Besòs emergents, governen un país nou”).

Jordi Valls Pozo durant la presentació del llibre a Barcelona

I enmig d’aquest Pollo divers i complex, una perla rara i delicada: Els pescadors del llac Lugu. El poema ha estat traduït al xinès pel poeta Jidi Majia, amb qui Jordi Valls contactà a través d’amics poetes i traductors intermediaris. I en les dues versions, catalana i xinesa, apareix al llibre aquest poema sobre un bellíssim indret de la Xina. Per llegir-lo, el Centre de Normalització Lingüística L’Heura trià entre els seus alumnes una jove que ha viscut una dotzena d’anys al Fondo, Chenxiao Xiang. En la presentació de Pollo, a Santa Coloma i a Barcelona, el moment de la lectura de Els pescadors de Lugu ha estat especial, amb un punt d’emoció en qui llegia i en qui escoltava; una mateixa lletra amb diferents músiques, orient i occident. Un nou capítol de la cruïlla de cultures.

 

–––––––––––––––
> Aquí pots veure la presentació del llibre gravada per Gramenet.tv
> Aquí pots comprar Pollo

> La foto superior pertany a Gramenet.TV. Hi surt Jordi Valls Pozo i Chenxiao Xiang

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here