Eugeni Madueño

Dissabte 30 de novembre va tenir lloc la tercera (Re)volta a Fondo, les passejades pel barri que organitza Òmnium Cultural i Amigues i Amics de Jaume-P. Sayrach. La tercera i darrera programada aquest any va ser molt concorreguda. Una trentena de persones van recórrer el barri des de l’estació de metro de Santa Rosa a la biblioteca del Fondo.

Al punt de partida, a la placeta que ocupa el sostre de l’estació, el guia de les passejades, Eugeni Madueño, va explicar la història del barri comparant-lo amb una ceba de tres capes. La primera la formarien els immigrants de primers del segle XX, que es van establir als voltants de la riera que era és el carrer Jacint Verdaguer amb petites cases envoltades de terrenys amb jardí i hort. Uns solars que els nouvinguts, atrets per l’ideal popularitzat pel president de la Generalitat Francesc Macià de tenir una caseta i un hortet, compraven a la Cooperativa El Reloj mitjançant ‘estampilles’ –un sistema de compra a terminis–. La segona capa de la ceba, molt més carnosa i densa, la forma per l’allau immigratori dels anys 60 i 70, de persones provinents del sud de la península. I la tercera capa, la que s’ha anat conformant amb el nou segle, protagonitzada per persones arribades a Santa Coloma procedents de tot el món, preferentment de la Xina, Pakistan, Marroc i Llatinoamèrica.

De Santa Rosa, el grup es va dirigir al carrer Jacint Verdaguer, on la Chenxiao Xiang, una veïna del barri i estudiant d’Administració d’Empreses a la Universitat Autònoma, va explicar la seva relació amb el barri, on viu amb els seus pares.

La visita va continuar pels antics solars conquistats per a equipaments –el CAP del barri i el parking subterrani amb parc infantil de la cantonada amb el carrer Bruc– i el grup va girar cap el carrer Doctor Pagès, fins arribar a la rambla de Sant Sebastià i el col·legi Rossellò-Porcel, el primer de Catalunya a aplicar la immersió lingüística. Allà, la directora del centre, Amparo Puntos, va comparar la situació actual –al col·legi es parlen una trentena de llengües diferents- amb la que hi havia fa trenta anys, quan allà estudiaven alumnes com la Odei A.-Etxearte –avui periodista i escriptora d’èxit– o Victor Quintillà, chef del restaurant Lluerna (1* Michelin).

A la plaça del Rellotge la catedràtica de Literatura Catalana Agustina Rico, que evocar la seva infantesa al barri com una etapa de creixement optimista i feliç, tot i la duresa de l’entorn i les condicions urbanes degradades.

Al pati de la parròquia, en Jaume-P. Sayrach, que fou el seu fundador, explicà l’evolució de la institució, per entendre com s’havia passat de l’auster i simple temple/barracot que ell i l’arquitecte Xavier Valls van projectat, a l’actual, ple de figures religioses i iconografia tradicional.

La passejada va acabar a la sala d’actes de la biblioteca del Fondo, amb els testimonis de l’empresari peruà veí del barri, Heber Arcos, i el jove estudiant xinés Qiang Chen, que aquest mateix dia complia 16 anys. La xerrada coral final va deixar palesa la importància d’aquesta iniciativa. La quasi totalitat dels participants vivien a Barcelona, i havien tingut abans alguna relació amb Santa Coloma. Altres venien atrets per la fama del Fondo, alimentada sovint per estereotips i imatges parcials o distorsionades que emeten els mitjans de comunicació.

Tothom va coincidir a subratllar la vitalitat humana que es respira al barri, l’afluència de gent al carrer, la vitalitat de l’espai públic i en general la tranquil·litat i complaença que es respira als carrers. Alguns que havien residit de petits a Santa Coloma i que ara tornaven després d’anys de llunyania, expressaven enyor i ganes de tornar-hi. Potser per melangia de l’entorn, o de la vida vessada als seus carrers.

69a. Nit de Santa Llúcia

El proper dia de Santa Llucía, Omnium Cultural celebra la festa de les lletres catalanes al teatre Sagarra de Santa Coloma, on es parlarà de les passejades pel barri del Fondo, que “reconeixen la història quotidiana i popular construint un lloc de trobada i reconeixement mutu”. El president d’Òmnium cultural, Jordi Cuixart, empresonat des d’ctubre de 2017, justifica la celebració de la festa literària a la nostra ciutat dient que “Santa Coloma, bressol de la immersió lingüística, és un símbol de les lluites col·lectives que han aixecat les ciutats i el país, que ha guanyat conquestes democràtiques en moments convulsos; i de ciutadans arribats d’arreu que han permès fer créixer els nostres imaginaris compartits”.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here