Revista plural i arrelada als barris
Chema Corral
Llicenciat en història, exregidor
Manel Galgo, Josep Tordera i Joan Carles Mas ens expliquen el seu pas per la revista i la importància que Grama va tenir per a Santa Coloma en aquells temps de franquisme, suburbi i desgavell urbanístic. Coincidint amb les seves opinions vull ressaltar
dues qüestions que em semblen cabdals. En primer lloc, la pluralitat del consell de redacció en el marc de l’oposició democràtica. En segon lloc, l’arrel de la revista en els barris i les associacions que lluitaven per les reivindicacions ciutadanes.
A diferència de Manel, Josep i Joan Carles, jo no vaig participar en els anys inicials de Grama. Treballava i estudiava a Barcelona, on es va produir la meva connexió amb CCOO i el PSUC, però va ser al moviment estudiantil on vaig desenvolupar la meva activitat política clandestina. El Casal de Cultura, on feia classes d’adults el curs 1976-77, i Grama, on era membre de la redacció els anys 1977 i 78, van ser per a mi els vehicles de retrobament amb la ciutat que em va veure néixer.
Grama, juntament amb el conreu d’una afició que m’ha acompanyat tota la vida, la d’escriure, em va donar l’oportunitat de conviure i fer amistat amb un ampli grup de periodistes, alguns dels quals han destacat en el periodisme nacional català. A la vegada em va permetre contactar de ple amb el món sociopolític de Santa Coloma. Món al qual, des d’aleshores, hi estic lligat.