Repressió, economia i ‘gramers’
Gabriela Serra
Activista
Més que un mitjà de comunicació escrit, més que una revista local, Grama va ser un equip de gent diversa, amb diferents opcions polítiques –això sí, sempre de tarannà antifranquista d’esquerres– que es van proposar mirar atentament què passava a la ciutat, què feia la gent, què reclamava la ciutadania i com les seves demandes i justes reivindicacions eren entomades per les autoritats “competents”.
Personalment, hi vaig aprendre molt. Era una quasi nouvinguda a Santa Coloma de Gramenet quan vaig entrar a formar part de la revista. L’equip de Grama em va ajudar enormement a conèixer tot allò que s’esdevenia a la ciutat, així com els que eren els meus
conveïns i quines eren les seves necessitats, així com totes les seves lluites.
El meu barri era Singuerlín, en aquells anys –els setanta– un barri allunyat i no molt ben comunicat. Grama em va ajudar a conèixer altres barris, altres lluites i altres gents.
Però sobretot Grama va ser una petita gran escola de debat democràtic i va aconseguir –per sobre de les legítimes diferències polítiques– construir una eina de formació i informació al servei del bé comú de la nostra ciutat. Grama va ser un instrument per a la transformació social, un reducte de democràcia interna, un espai de camaraderia.
Gràcies, Grama