L’escola Les Neus va ser fundada al 1968. El seu propietari va ser Manuel Castellón Raya, granadí, periodista i flequer de professió. De fet, era el President del Gremi de Forners de Catalunya. La seva dona, Mª Rosa Vila, tenia uns terrenys al barri de Fondo i també una il·lusió: fundar una escola. D’aquesta manera neix el Colegio Virgen de las Nieves, anomenat així en honor a la patrona de Sierra Nevada.
L’escola començà a funcionar, com a centre privat, el setembre de 1968, sota la direcció de Vicente Gimeno. El primer claustre de mestres estava format per Isabel Díaz, Paquita Valdivia, Amparo García, Raquel Villares, María Dolors Palau i Rosanna. En aquell moment no existia una regulació per part del Departament d’Educació, de manera que la ràtio d’alumnes era molt diferent a la d’avui dia. Al començament, l’alumnat tenia entre 4 i 8 anys i l’horari de classes era de 9 a 12 del matí i de 3 a 6 de la tarda. No hi havia establert un nombre concret d’alumnes per classe, així que podien trobar-se seixanta alumnes en una sola. No és fins el 1970 que es posa en marxa l’Enseñanza General Básica (EGB) i es regulen les classes de 1r a 8è. L’escola constava de dues plantes. A la baixa hi havia quatre classes i a la primera n’hi havia dues. La resta era una nau sense divisions.
Anys 70, s’amplia l’escola
Durant la dècada dels setanta, s’amplià l’escola i es dividí la primera planta. També van entrar nous professors al claustre: Josep Grau, el Sr. López, Mercè Palau i Jaime Fonseca.
El 4 d’agost de 1970 s’aprovà la Ley General de Educación amb la que va entrar en vigor l’anomenada EGB i començà una certa normativa sobre horaris i ràtios. En un primer moment hi havia, de 1r a 5è d’EGB dues línies, de 6è n’hi havia tres, dues línies de 7è i 8è i una línia d’infantil. Ja durant aquesta dècada, l’escola anava creixent, tot i que no desmesuradament. Es feien festivals de final de curs, excursions i sortides culturals. Tant nois com noies estudiaven “labores”.
El nostre centre va tenir molt present sempre les activitats artístiques i, en concret, la música. Així, va començar el Departament de Música a l’escola, amb el Sr. López i la tuna. Aquest departament ha evolucionat amb el pas dels anys i avui dia continua amb la Neus Music Band.
Per tal de poder atendre totes les necessitats de l’alumnat, el centre ha disposat sempre d’un Gabinet Psicopedagògic, que va comptar als seus inicis amb les figures de Charo i Jesús i posteriorment se n’han fet càrrec Carmen Guerrero, Maria Bosch i Garazi Gainzarain.
A partir de 1975, l’escola continuà creixent gràcies a la subvenció per a que les escoles privades passessin a ser concertades. Durant aquesta època, no totes les escoles complien amb tots els requisits i moltes van haver de tancar. En aquell moment les famílies només havien de pagar una petita quantitat per nen.
L’any 1977, el professor Josep Grau Gasulla va fundar el Bàsquet Neus. El Sr. Grau va ser professor d’educació física de 7è i 8è curs d’EGB, i era una persona molt reconeguda al món de l’esport, sobretot del bàsquet. Va ser el president del club fins el 1993, any en què malauradament ens va deixar. La presidència del club va ser assumida per Manuel Chávez, juntament amb Manolo Rico, qui actualment continua essent el seu president.
Durant aquesta dècada es va fundar la primera APA (Associació de Pares d’Alumnes). Va ser un suggeriment del centre i dels Srs. Luján i Sánchez Quinto i hi formaren part Santi Barreras i Antonio Márquez, que van ser els encarregats d’implicar-hi altres pares a l’associació.
Anys 80: neix una cooperativa
A mitjans dels anys 80, el propietari, Manuel Castellón, proposà vendre l’escola. El primer interessat a adquirir-la va ser el director de l’Acadèmia Jacinto Verdaguer, però el claustre de professors va fer una proposta: esdevenir una cooperativa i assumir ells mateixos la gestió. D’aquesta manera, el 1986, l’escola va passar a mans de la Cooperativa, formada inicialment per 25 treballadors i amb Gabriel Aguilera com a president del seu Consell. Els membres de la Cooperativa s’han anat renovant amb els anys, bé per motius personals, o per jubilacions.
Durant aquesta època, van entrar a formar part de l’escola més professors, alguns d’ells especialistes, i es van ampliar les classes en llengua catalana. La direcció de l’escola també ha anat canviant durant els anys. Així, Javier Gimeno deixà de ser director l’any 1988 i n’agafà el relleu Mª Carme Páez, fins el curs 91-92.
Durant aquesta dècada es van començar a fer colònies i viatges de final de curs. De fet, si un alumne espera un viatge amb deler avui dia és el viatge a París, però no sempre hi ha estat la destinació final d’etapa. La primera promoció que viatjà a París fou la del 88. Anteriorment a aquesta, el destí havia sigut Mallorca i Pirineus. A partir del curs 88-89 es va establir com a destí París, amb l’excepció de l’any 1991, que es va fer un circuit per Espanya.
Anys 90: l’escola es catalanitza
Amb la llei d’immersió lingüística, aprovada al 1983, que proposava l’impuls del català a les escoles i aules, gran part del professorat va formar-se per poder impartir les classes en aquesta llengua, ja des de P3. Així, la immersió lingüística a l’escola va començar durant el curs 90-91. El curs 92-93 visqué un canvi de direcció, passant a ser la directora del centre Ana Mª Boracchia, fins al curs 94-95, moment en què el va reprendre Mª Carme Páez. Antonio Mostazo va ocupar el càrrec des de l’any 1998 i durant gairebé dues dècades.
L’any 1990 es va aprovar la Ley Orgánica del Sistema Educativo (LOGSE) que va fer desaparèixer l’EGB i va donar la benvinguda a l’Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO). El nostre centre va voler adaptar-se a aquesta època de canvis i l’any 1995 va emprendre un dels més importants de la seva història: l’ampliació.
Començaren, així, les obres de reforma i adequació dels espais i instal·lacions. Aquest fet va permetre aconseguir el permís oficial d’Ensenyament per passar definitivament d’EGB a Educació Primària i ESO. Moltes altres escoles concertades del voltant no van poder adaptar-se a aquest nou canvi educatiu i van haver de tancar les seves portes.
Amb aquesta reforma, l’edifici, que tenia tres plantes en aquell moment, va passar a construir-ne una quarta planta i dos pisos soterranis per acollir el gimnàs i les aules específiques –biblioteca, aula de música, aula de tecnologia, laboratori–. Les obres van tenir una durada d’un any i el curs 1996-97 començà a funcionar l’ESO, tenint dues línies a cada curs.
El primer claustre de l’ESO va estar conformat pels següents professors:
Mª Carme Páez, Cristóbal Casado, Gabriel Aguilera, Antonio Mostazo, Sergi Salinas, Ángela Monedero, Núria Lechago, Tomás Romero, David Uriach, Araceli Vázquez, Eulàlia Monés, Felipe Cuerpo, Mª Carme Zambrana i Anna Martín.
La dècada del 2000: diversitat i acolliment
El Fondo és un dels barris amb més diversitat cultural i acollidor de cultures. Podem extrapolar aquesta realitat a la nostra escola. El Col·legi Verge de les Neus ha anat veient com anava canviant culturalment el barri i ha acollit aquesta diversitat a les seves aules. L’any 2004, per poder donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes nouvinguts, el nostre centre va crear l’aula d’acollida, per tal que aquest alumnes poguessin aprendre tant la nostra llengua com la nostra cultura. A més, l’escola ha rebut la col·laboració d’entitats de traductors, per tal de facilitar la comunicació amb les famílies, com La Formiga i Intèrprets.
Per altra banda, seguint el model de l’escola inclusiva, el mateix curs, el centre va crear la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE), coordinada, en un primer moment, per Sira Casbas i, posteriorment, per Jorge Arroyo, amb l’ajuda d’altres educadors. Després de més d’una dècada podem afirmar que aquesta unitat ha esdevingut un dels trets identitaris del nostre centre i del barri.
Un dels altres trets identitaris de l’escola és la pràctica de l’esport, que es fomenta no només amb el Bàsquet Neus i altres activitats extraescolars sinó també amb la celebració, cada curs, de la nostra Jornada Esportiva, de la que se n’encarreguen cada curs els professors d’educació física de tota l’escola. Aquesta diada s’ha celebrat en diferents escenaris: les antigues pistes d’atletisme de Santa Coloma, al Complex Esportiu Torribera i actualment als Camps de Futbol del Raval.
Des del 2010 fins ara: tolerància, respecte i empatia
Una vegada més, continuant amb el model d’escola inclusiva, el curs 2014-2015 va començar a funcionar la USEE a Secundària –avui dia SIEI– coordinada per Anna Fumanal i diversos educadors. L’existència d’aquesta unitat al centre suposa un valor afegit a l’educació emocional de tot l’alumnat de l’ESO.
El 22 de novembre de 2016, la Fundació Educativa Xinesa va inaugurar un nou centre a la nostra escola, amb l’objectiu de constituir un punt de trobada i integració entre la comunitat xinesa i la resta de la societat catalana i potenciar, al mateix temps, la preservació de la llengua i la cultura xineses entre els nens i els joves.
Després d’un temps de reflexió compartida i per ser coherents amb la filosofia de l’escola, al 2018 el centre va canviar el seu nom a Les Neus. Actualment som un col·legi amb més de 700 alumnes des de P-3 fins a 4t d’ESO, amb un claustre de 49 docents i, des del 2016, sota la direcció de Consuelo Barreras.
El nostre objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per formar persones crítiques, amb opinió pròpia, autònomes i que siguin capaces de resoldre, en cooperació amb els altres, els nous reptes d’una societat que evoluciona constantment. Des de les nostres aules, sempre amb la col·laboració i la implicació de les famílies, es transmeten als alumnes uns valors basats en la tolerància, el respecte als altres i l’empatia.
—–
El text ha estat redactat pel grup organitzador de l’exposició