Carta de l’Ada Colau

Tots sabem com li agradaven al Jaume els reconeixements formals. I el respecte que sempre va mantenir amb els governants democràtics. Fossin el Jordi Pujol que abans de president va ser amic i company d’estudis. O en Lluís Hernández, l’alcalde contradictori a qui sempre va defensar com a amic i va reconèixer com a electe. O Manuela de Madre. I, més a prop, la Núria Parlon, l’actual alcaldessa, amb qui sempre va ser políticament crític i afectuosament amic. En aquestes coses pensava jo quan, veient la Núria entre els assistents al funeral que li vam oficiar el 2 de gener passat a la capella de les Germanetes dels Pobres, em preguntava si no hi hauria d’estar allí també l’alcaldessa Ada Colau. Finalment, en Jaume no va morir a Santa Coloma, la ciutat a la qual va dedicar la vida, sinó a Barcelona, on havia nascut noranta-quatre anys abans. Al Jaume li hauria encantat veure-les assegudes allà, a la Parlon i la Colau, a les quals, en cas d’haver tingut oportunitat, hauria saludat afectuosament, per dir-los immediatament, a una que s’equivoca construint a Can Zam, i a l’altra que erra de pla ficant el tramvia per la Diagonal.

Efectivament –ho vau comprovar tots–, l’alcaldessa Colau no va assistir al funeral. Segurament perquè ningú no va pensar a comunicar-li el decés. Però llegint els obituaris de l’Agustina Rico publicats a la premsa, o alertada a posteriori per amics o coneguts, no li va passar per alt la importància i rellevància del personatge. El fet és que vint-i-un dies després de celebrat el funeral, va enviar la carta que reprodueixo aquí al costat enviada als Amics i Amigues de Jaume-Patriç Sayrach (nosaltres). Al text expressa “en nom propi i del Consistori, el dol més sincer” per la seva mort, i afegeix en Jaume va ser “una persona molt estimada a Santa Coloma i ha estat un referent de la lluita antifranquista i a favor de les llibertats i la justícia social”.

“Com a alcaldessa de Barcelona, ciutat on va néixer, viure i morir, voldria destacar l’exemple del seu compromís cívic i humà, així com la seva lluita incansable per millorar les condicions de vida als barris més populars, especialment al seu estimat Fons Un compromís que va posar de manifest tota la vida des de la seva activitat política, des de l’activisme social, des de la seva faceta d’editor i escriptor i des de les múltiples iniciatives que va impulsar i que han servit per mantenir visqui la memòria democràtica del barri i la seva gent” –conclou l’alcaldessa Ada Colau.

I ara em preguntareu: I si la carta porta data del 23 de gener, perquè ens ho expliquis ara?

Aquesta és la coda de la història. Des del dia en què Jaume ens va deixar i fins a la realització del funeral al Turó del Pollo, al febrer, hem estat molt ocupats “tancant carpetes”, com a ell li agradava dir de manera visual. Una, la primera, entre tantes com va deixar, conté l’edició del llibre Enllà, del qual puc dir que està a punt per a ser enviat a impremta. La qüestió és que ara, a l’interval entre carpeta tancada i carpeta per obrir he mirat el compte de correu enelfondo.cat@gmail.com, vinculat a aquesta web enelFondo, i, entre els mails per llegir, he trobat el que mesos abans havia enviat l’Alcaldia de Barcelona.

Sé que el Jaume es divertirà molt amb aquesta peripècia que, si bé desfasada, encara conserva aquell reconeixement formal que a ell li agradava i que tant es mereixia.