Jaume-P. Sayrach entrà al Seminari Conciliar de Barcelona, on va fer els estudis de Filosofia i Teologia (1950-1958). El 1957 va ser ordenat sacerdot per l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus.
Fou destinat vicari de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca (1958-1961) d’on sota la pressió del governador civil de Barcelona fou traslladat com vicari a la parròquia de Santa Maria del Taulat de Poblenou, de Barcelona. Després de dos any el bisbe l’envià a la Universitat Gregoriana de Roma, per llicenciar-se en Teologia (1965-1967).
El setembre de 1967 el bisbe el nomenà ecònom (rector) de la parròquia que havia de fundar al barri del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, que s’inaugurà el març de 1967. Amb ell i amb semblant objectiu són enviats tres altres capellans: Salvador Cabré [al Singerlín], Joaquim Trias [al Riu] i Josep Esquirol [al Raval], als quals poc després se’ls uneixen Josep Catà [per fundar la parròquia de Can Mariné], Josep Sánchez [en substitució de Joan Mata, a Santa Rosa], Antoni Antonijoan [al Riu] i Lluís Hernández [a les Oliveres].
Seguint l’esperit del Concili Vaticà II els nous capellans fan una pastoral centrada en la figura de Jesús i en el compromís a favor de la gent, en especial dels més necessitats. Aboleixen els aranzels i els estipendis, i renuncien a la paga de l’Estat; viuen del treball de les seves mans. Mimen de manera especial la JOC i participen en la millora i transformació de la ciutat. Aprofitant el tracte favorable amb què el Govern tracta l’Església (per haver-se decantat a favor de la rebel·lió miltar del general Franco), fomenten i fan de paraigua de les obres de tipus social. Funden la revista Grama i promouen i donen suport al naixement de centres socials i d’associacions de veïns.
