Odei Antxustegi-Etxearte
Fòrum Grama, juliol 2005
[dropcaps type=’normal’ font_size=’62’ color=’#303030′ background_color=” border_color=”]S[/dropcaps]anta Coloma és una ciutat amb futur”. Antoni Antonijoan, propietari de Ferrolan i president de l’Agrupació del Comerç i de la Indústria, parla amb convenciment. Sap treure la punta als aspectes bons de Santa Coloma però no es mossega la llengua quan parla dels dolents. Tampoc quan constata que troba a faltar una preocupació per l’activitat econòmica. No obstant això, aquest empresari colomenc nascut a Guissona (Lleida), té la fórmula més adequada per fer front a totes les mancances: “El que hem de fer, més que criticar-nos els uns als altres, és sumar esforços”.
Antonijoan va instal·lar-se a Santa Coloma fa més de quaranta anys perquè la seva germana hi havia muntat una escola de pedagogia activa. Aleshores estava acabant a Barcelona la carrera que havia començat al seminari de la Seu d’Urgell. En acabar els estudis, va estar uns cinc anys treballant al Fondo, als moviments de la Juventut Obrera Catòlica. Durant aquells anys també es va implicar molt amb la Grama, dins i fora de l’administració de la revista. I va fundar la parròquia de Sant Joaquim. “Van ser anys de treball i d’esforç. No sabies si l’encertaves o no, si la tasca social portava a la fe o si la fe portava a la tasca social…”, confessa ara amb perspectiva.
En aquella època es va vincular amb el moviment obrer i va participar en totes les manifestacions, compartint les corregudes i les bastonades amb els seus companys de lluita. Recorda que les 40.000 octavetes que es van repartir per la reivindicació de l’ambulatori de Santa Coloma van estar amagades a casa seva diversos dies. “Són aventuretes que per explicar als néts queden bé, però no serveixen per gran cosa més”, deixa anar amb resignació. No obstant això, afegeix amb orgull tot seguit que “molts dels polítics i periodistes que avui tenen incidència en la nostra ciutat van néixer en aquell moment.
– Quan vas passar de capellà a empresari?
– Quan es van acabar les reivindicacions i també la raó per la qual jo estava dins de l’Església. Aleshores tenia uns 30 anys i no tenir parella començava a pesar-me molt. Poc després em vaig enamorar i fa 30 anys que estic casat. Amb la meva dona hem tingut tres fills i, tot i que ja no sóc capellà, he de dir que la fe em marca moltíssim.
– Com va néixer Ferrolan?
– L’any 84, la persona que en aquells moments tenia l’activitat de compra i venda de materials on és Ferrolan ara, es va retirar i ens va llogar el solar i les naus. Uns anys després ho vam comprar tot. Ara mateix, del negoci hi vivim 110 famílies. Més que fer diners, el que ens interessa és formar equip i tenir bon caliu dins l’empresa. Busquem que hi hagi “bon rotllo” perquè en general la gent es passa més hores al treball que a casa. A banda d’això, pensem seguir creixent i tenim inversions previstes importants.
– I també feu de mecenes dins la ciutat.
– Sí, però això no vol dir que estigui plenament satisfet dels resultats d’aquest mecenatge… Les empreses estan establertes en un lloc determinat i no poden viure afillades, han de ser sociables i preocupar-se per la ciutat on viuen. Han de tenir consciència que han de donar alguna cosa a canvi als seus consumidors. Nosaltres, que rebem uns beneficis dels colomencs, hem de contribuir a la ciutat. Ara mateix, si m’allibero una mica de l’esponsorització de l’esport, m’agradaria ajudar a causes socials, sobretot a la integració dels nouvinguts. Perquè crec que s’hi ha dedicar temps i diners perquè rebin un acolliment que -com a mínim- s’acosti al que van tenir els immigrants dels 60.
– D’altra banda, també ets president de l’ACI.
– Sí. Cada vegada representem més el nostre comerç, som més eficaços i estem més presents dins la societat. Hem anat fent passes. Des de canviar-nos de local i reformar-lo, a fer la Guia de l’ACI i la Revista ACI, que farà un any que està sortint i que l’Ajuntament ens està copiant. L’SC, si t’hi fixes, cada cop s’assembla més a la nostra revista. I no només pel disseny sinó pels continguts.
– De debò?
– De totes maneres, jo me n’ alegro. Em sabria més greu que no publiquessin res. La cultura escrita passarà a la posteritat i és necessària a l’hora de fer història. Això lliga molt bé amb la funció del comerç.
– Què vols dir?
– Que el comerç és la base de les ciutats. Les ciutats es van constituir quan els comerciants van necessitar establir-se; sobretot al costat dels ports marítims, per poder intercanviar les mercaderies. Arrel d’aquests nuclis, es van establir els polítics i les esglésies. En ple segle XXI, continua sent molt important. És el mitjà que permet la recepció dels nouvinguts i la comunicació dels nouvinguts amb els altres.
– Per exemple…
– Al matí, quan vas a comprar el diari, amb la primera persona que parles és amb el quiosquer. I la segona, el forner que et ven la barra de pa. I si vols saber on és l’Ajuntament, els ho preguntes a ells, que són els primers que t’informen. Els comerciants sempre han estat i són els acollidors i comunicadors de la gent. Les xafarderies de barris també corren pels comerços… Una societat sense comerç és una ciutat deserta.
– Quins són els centres comercials més importants de Santa Coloma?
– Els que envolten els mercats: el centre, al voltant del mercat Sagarra; el Fondo i el Singuerlín. En el cas del Singuerlín, des de l’ACI proposem que es converteixin en peatonals els carrers que envolten el mercat, per crear un pas a través de la Joia de la Corona i del parc Europa fins al Centre; perquè la gent pogui passejar com si fos un centre comercial a cel obert.
– Com definiries el comerç colomenc?
– És més ric del que sembla. Viu d’una gent que a final de mes cobra el sou i se’l gasta, no estalvia. Guarda pocs diners per invertir després en una vivenda o en el que sigui, però no per tenir-los arraconats. Aquí no hi ha grans patrimonis als bancs. Si estiguéssim en una època de crisi o de molta falta de feina s’estalviaria més per precaució.
– Però no és el cas.
– No. El perill ve d’una altra banda. A Santa Coloma es podria arribar a tenir un comerç de quarta categoria. Al comerç que està venint no se li exigeix qualitat en els estabiliments, ni que respecti els horaris comercials. Venen vídeos, fruita o peix en el mateix local i fent servir les mateixes estanteries; i obren moltes hores. A l’ACI hem acollit els comerciants xinesos, per exemple, però els hem demanat que s’adaptin al màxim als nostres costums. A més a més, falten, també, els entorns favorables perquè el comerç es pugui desenvolupar.
– Els entorns favorables?
– Vull dir que la ciutat ha d’afavorir que els ciutadans es quedin a comprar aquí i no marxin fora. La Rambla serà una llaga que partirà la ciutat en dos, perquè divideix la part més comercial -la del mercat Segarra, etc- de la històrica, el que en diríem el centre. Un bulevard no hagués produït un tall tan fort i hagués afavorit un centre de la ciutat ple de comerç, amb carrers peatonals al voltant. Urbanísticament s’estan fent moltes coses, però no exis-teix una preocupació per afavorir el desenvolupament del comerç.
– Amb la rambla de Sant Sebastià s’ha perdut l’oportunitat de fer un gran centre comercial?
– Sí, la de crear un centre comercial a cel obert. S’hi han instal·lat molts bancs, i l’únic que fan és desertitzar el comerç. Quan passejo pel carrer amb la meva dona i passem per dos bancs seguits creuem a l’altra vorera… No sé si m’he explicat bé.
– Perfectament.
– L’establiment de les entitats financeres s’ha de regular. Si no, ens fumem terra a sobre.