Jordi Barreras
Fotògraf
Vaig néixer al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, una ciutat que es va desenvolupar gràcies als fluxos migratoris dels anys 60 que principalment provenien d’Andalusia, al sud d’Espanya. Entre aquells immigrants es trobaven els meus avis. Als 90, El Fondo va rebre una nova onada d’immigrants, aquest cop principalment d’origen xinès, i en pocs anys el barri es va guanyar l’etiqueta de Chinatown de l’àrea metropolitana de Barcelona. La presència notòria d’immigrants oriünds de la Xina va provocar queixes dels autòctons. Una de les principals era que sobreocupaban els pisos. Vaig recordar com en arribar al barri, els membres de la meva família –com ara ells– havien viscut amuntegats en els habitatges. Alguns dels meus veïns havien oblidat la condició d’immigrant i les dificultats que això suposa.
El 2000 vaig començar a treballar com a fotoperiodista per a diferents diaris i vaig rebre nombrosos encàrrecs sobre conflictes relacionats amb la immigració, un d’ells va ser la construcció d’una mesquita a Premià de Mar, el poble on jo vivia aleshores. El rebuig d’alguns veïns a la seva construcció, es va convertir un tema d’interès general, i durant dies la vida diària del meu poble es va convertir en un circ mediàtic. El fotografiar aquests temes que m’afectaven de manera directa em va ajudar a desenvolupar una mirada crítica sobre com tractava la premsa la immigració, i com la seva presència desproporcionada al municipi, buscant soroll i espectacle, estava contribuint a magnificar la problemàtica i a augmentar el rebuig i la desconfiança cap a la població immigrant. Quan l’assumpte va deixar d’interessar-li, la premsa va marxar i va deixar el conflicte obert. Això sí, havent aconseguit dues coses: que l’Ajuntament canviés de posició i es negués a la construcció de la mesquita, i que irrompés un partit antiimmigració a les eleccions municipals.
Descobrir que les meves fotos havien col·laborat involuntàriament a aquest gir cap a la intolerància, i que, com a ressò del que ha passat a Premià va començar a estendre per Catalunya un moviment antimezquitas i antiimmigrants, va ser per a mi un revulsiu. Vaig decidir fer un treball personal que contribuís a rebaixar les tensions entre locals i immigrants. L’objectiu del treball era que els autòctons fossin més comprensius amb els immigrants, recordant-los que ells al seu dia, com la meva família, també ho van ser. La sèrie fotogràfica Tan lluny, tan a prop contraposa imatges del procés migratori en el Fons dels anys 60 juntament amb imatges que vaig realitzar els primers anys del 2000. En el seu conjunt mostren la vida diària d’un i altre procés, on catalans i xinesos tot i la distància geogràfica i cultural semblen tenir més coses en comú, la seva condició d’immigrants i les dificultats que això comporta.
Les fotografies d’arxiu van ser rescatades de l’àlbum familiar i de la revista Grama, una publicació dels anys 70 en la fundació i suport van participar els meus pares i altres familiars, i en la qual jo mateix també vaig ser col·laborador en els meus inicis com a fotògraf. El treball complert mostra també algunes de les fotografies que vaig prendre cobrint el conflicte de la mesquita a Premià de Mar, amb la intenció de contraposar la visió que vaig oferir del meu poble com a fotògraf de presa i la meva feina personal contrari a aquesta imatge.
Més sobre Jordi Barreras