Jordi Barreras
Fotògraf
Duran anys vaig cobrir diferents notícies relacionades amb els immigrants xinesos a l’àrea metropolitana de Barcelona i vaig constatar que en general les informacions que feien referència a ells eren sempre negatives. El focus d’atenció mediàtic es trobava a Santa Coloma per ser el lloc amb major presència d’aquesta comunitat. La premsa els relacionava amb negocis tèrbols, com els tallers tèxtils clandestins que eren al mateix temps utilitzats com habitatges, els locals de joc il·legal, la màfia o perruqueries que oferien serveis de prostitució encoberts. La visió que la premsa mostrava d’ells juntament amb la seva poca presència en la vida social provocava que els xinesos fossin vistos com una comunitat estigmatitzada que denotava un cert misteri. Atret per aquest exotisme i amb la idea de presentar una imatge allunyada dels estereotips que oferia la premsa, vaig realitzar un treball fotogràfic sobre la comunitat xinesa a Santa Coloma.
La intenció inicial va ser la de realitzar un treball fotoperidistic clàssic, guanyar-me la confiança dels xinesos per poder mostrar la seva vida privada. Durant els tres anys que vaig conviure amb ells vaig aconseguir accedir a la seva intimitat. No obstant això el discurs fotoperidistic de mostrar l’exotisme de les realitats ocultes va deixar d’interessar-me, tenia la sensació que més enllà d’això en aquestes fotografies, no existia cap reflexió teòrica sobre ells. Així que vaig renunciar a aquestes imatges i vaig decidir investigar les particularitats de la comunitat xinesa, analitzar el perquè a diferència d’altres immigrants amb els quals havia treballat, els xinesos es mostraven poc col·laboratius amb un treball fotogràfic que pretenia oferir una imatge positiva sobre ells.
La idea del treball final es va començar a formar durant una conversa que vaig mantenir amb Yao, la que va ser la meva interlocutora amb la comunitat xinesa, ella es queixava sobre la mala imatge que els autòctons teníem sobre els xinesos: ‘Quan parleu de nosaltres us quedeu a la pell ‘. Li vaig comentar que era cert però que tot i que el meu treball pretenia conèixer-los en profunditat, ells s’havien mostrat desconfiats. Yao, dirigint-se a mi i per primera vegada en tres anys treballant junts, em va comentar que el meu treball no era possible: ‘No pots conèixer als xinesos sinó ets xinès’, i per reafirmar la seva posició em va fer una pregunta que ella mateixa es va contestar: ‘Perquè creus que vàrem construïr una muralla? Perquè ningú pogués sortir… ni tampoc entrar”.
La muralla a la qual Yao cap referència, durant anys va tenir un ús tàctic de defensa identitària i militar que els va aïllar com a cultura. No obstant això, tot i haver quedat relegada a un simbolisme històric, sembla que segueixi estant present en l’imaginari col·lectiu. Les fotografies no posades que componen la sèrie ‘Walls’ formen un retrat etnogràfic de la comunitat xinesa a la diàspora, on l’aïllament i el comerç i sent conscient de la generalització, es presenten en general com a trets distintius d’aquesta cultura en les seves relacions amb la població local.
––––––––––
Més sobre Jordi Barreras
Exposició:
LensCulture, fotografia de carrer
