Albert Folqué
Butlletí En el Fondo, gener 2017
[dropcaps type=’normal’ font_size=’62’ color=’#303030′ background_color=” border_color=”]A[/dropcaps] la que fora seu de Fondo Comerç sóc rebut per la seva ex-presidenta Mª Teresa Castellví i el seu marit Toni Estellers. De seguida em transmeten confiança i cordialitat. Dos qualitats que ja diuen molt de la seva personalitat.
– Tots dos sou de Santa Coloma?
– Mª Teresa: Jo vaig néixer a Badalona i als sis anys vaig venir a viure a Santa Coloma.
– Toni: Jo sí. Jo vaig néixer al carrer Mn Cinto Verdaguer. I no m’he mogut.
– I un cop aquí on us vau instal·lar?
– Mª Teresa: A casa dels avis materns, al carrer 27 de gener. Els avis eren professors i van muntar una escola en català, avançada per l’època i que seguia el mètode de Montessori. L’escola es deia Estudi 9 i es trobava al mateix carrer. La mare va agafar una tintoreria que es trobava al costat de la Cooperativa La Colmena, a la Rambla. La noia que la portava estava malalta i la mare la va agafar per quatre anys. Com que venia a la tintoreria molta gent del Fondo vam decidir moure’ns al barri.
– Quan vas començar a treballar a la botiga? Anaves a l’escola al mateix temps?
– Vaig començar a ajudar la mare amb 12 anys. Ella em va ensenyar l’ofici. Per a les noies no havien gaires sortides. Jo vaig estudiar fins acabar el batxillerat. Jo volia continuar estudiant peró les necessitats familiars no m’ho van permetre.
– Durant quant temps vas treballar?
– Jo seguia treballant a la botiga i ja quan vaig fer els 22 anys em vaig casar i llavors vaig pensar en apuntar-me per accedir a la universitat per a majors de 25 anys peró amb aquesta edat ja tenia dos fills. No tenia intenció de seguir treballant però degut a un accident de la mare la vaig suplir i ja m’hi vaig quedar definitivament fins al 2007 que per problemes físics ho vaig deixar.
– I tú, Toni?
– Jo vaig treballar com a operari a La Maquinista des dels 14 fins als 25 anys. Després començo a treballar a la tintoreria com a planxador. Aquests dos treballs els vaig poder compaginar sent professor de gimnàstica a l’Acadèmia Manent des dels 18 fins els 44 anys quan l’escola va tancar portes. Després vaig treballar com a vigilant fins als 60 anys.
– Quines característiques hauria de tenir un/a professional d’aquest ofici?
– Mª Teresa: Ha de ser una persona molt treballadora, ser bon pagador, tenir un horari de treball fixe i ser amable. El meu pare em deia: “sempre la porta oberta i posar cara de Profident” o “no dir que ets d’algun partit polític o equip de futbol”.
– Suposo que amb el temps heu pogut conèixer la vostra clientela i establir una relació més personal?
– Sí. Es donava un tracte molt personalitzat. Li aconsellaves el millor possible. Tractava de ser honesta amb qualsevol clienta.
– Veieu diferències entre el model de comerç d’abans i el d’ara?
– En general, el barri ha canviat perquè les botigues ara són cada cop més de gent de fora. La gent es va fent gran i els immigrants ho agafen quasi tot.
– Vosaltres dos heu dirigit l’associació Fondo Comerç durant més de 10 anys. Com es va iniciar l’associació?
– Toni: El barri estava oblidat per part de l’ajuntament. Al 2005 un grup de botiguers vam anar a parlar amb el llavors alcalde Bartomeu Muñoz per expressar-li les nostres queixes. L’alcalde ens responia que de seguida tot estaria solucionat. Com que veiem que no feia res vam anar a parlar per segona vegada. Li vaig dir que era un embustero i que no havia fet res i després de discutir amb ell em va dir que el mes següent tot estaria arreglat. Després de fer soroll vam aconseguri que vingués gent de l’ajuntament al barri. Vam penjar pancartes dient que el barri es moria i vam conseguir que durant una setmana tot el barri del Fondo fes una cassolada cada dia a les vuit de la nit. Es en aquell moment és quan vam pensar en fer un pla de dinamització comercial que ho va aprofitar l’ajuntament per a crear Fondo Comerç i tancar boques.
– Mª Teresa: Aquesta era la idea però no tan de pressa sinó en dos o tres anys. Ens ho va imposar l’ajuntament.
– Heu assolit els objectius que us vau fixar en un primer moment?
– Toni: Els objectius els vam assolir entre cometes. A més de vetllar pels interessos dels comerciants també ho hem fet perquè en el barri no haguessin problemes. Perquè la immigració s’adaptés a les nostres costums. També s’ha aconseguit més reforç de la neteja dels carrers, més il·luminació, control de venda de droga.
– Mª Teresa: Com a tasques pròpies de Fondo Comerç vam crear els “Sabors del Món”. És una feina d’integració, de que la gent sàpiga el que es menja en altres països i així coneixes altres cultures. També hem assessorat als nouvinguts que han muntat supermercats en la manera de treballar dins de les botigues: posar-se gorro, guants, el llexiu no pot estar al costat de la carn, etc. S’ha millorat molt però encara hi ha feina per a fer.
– Quins han estat els motius que us han empés a deixar l’associació?
– Mª Teresa: Nosaltres ens fem grans. No hi ha relleu generacional. A més, les subven-cions són cada cop més petites i també hi ha menys socis. Però també estem cansats perquè quan demanes ajuda, l’ajuntament nomès fa que posar obstacles a qualsevol cosa que volem fer.
– Toni: L’ajuntament quan té una cosa que li funciona no la sap mantenir. La Fira de Nadal d’aquest any ha estat el detonant de què tinguéssim que plegar. La Fira era rendible i era una ajuda per poder tirar endavant l’associació. Nosaltres cobríem les despeses de lloguer de casetes, la llum, la seguretat que està tota la nit. Els guanys que obteníem venien per la fireta de davant del mercat.