Albert Folqué
Butlletí En el Fondo, març-abril 2017
L’Escola d’Adults ha experimentat una transformació profunda des dels seus inicis -parlem de meitat dels 70- fins ara. El món d’adults en un primer moment el van muntar professors de primària en els anys 70-80. En aquell moment es va prioritzar l’alfabetització de la gent del sud d’Espanya que no van tenir ocasió d’estudiar. En el moment en què en les escoles es va fer el Graduat d’Escola Secundària llavors van venir professors de secundària.
Revisió històrica
Ens situem a l’any 1975. En aquell moment, la institució que s’encarregava de gestionar l’ensenyament per adults era PEPA (Educación Permanente para Adultos) que depenia del Ministeri d’Educació i Ciència. Els professors d’instituts que volien fer hores extres d’ensenyament d’adults ho sol·licitaven i se’ls era concedit. Es feia el graduat escolar i el certificat d’escolaritat; el que representava fins a 6è d’EGB.
Ja en els anys 77-78 irrompen en escena les associacions de veïns que amb la convivència dels professors, posen en marxa el que s’anomenarien escoles d’educació popular. Les primeres de les quals es tenen constància són les del Casal de Santa Rosa i l’Associació de Veïns de les Oliveres. Quan el Ministeri va oficialitzar aquests estudis llavors aquestes escoles es van dir Cercles de Formació d’Adults.
L’any 81 es crea un altre Cercle d’Adults a l’Escola Beethoven. Es en aquell moment quan tots els professors veien la possibilitat de crear una Escola d’Adults per a tota Santa Coloma. Això va ser possible l’any 84 quan es forma una única escola que va ser al Singuerlín, a l’antic Mixte4. L’any 93 veien que eren una escola molt gran però que estaven dividits. Es llavors quan la meitat del professorat decideix anar a l’antiga fàbrica Vilaseca que dóna nom a la plaça actual per a crear l’Escola d’Adults del Fondo. En aquell edifici van romandre fins l’any 2011 quan es traslladen a l’edifici actual.
Estudis, gestió i compromís social
L’actual director de l’escola, Xavier Juvé, és llicenciat en filologia anglo-germànica, doctor en interrelacions literàries i va fer oposicions per a professor de secundària i també va ser professor associat a la universitat per a més tard concursar per a una plaça a l’ensenyament d’adults. Tot i que va venir sense tenir experiència en el món d’adults, amb el pas del temps l’ha acabat fent-se seva i sens dubte li continua produint una plena satisfacció el contacte amb el món dels estudiants adults. No dubte en assenyalar que per a dur la feina que fan ell i els tretze professors que formen l’escola, ha d’haver un compromís docent i humà envers els alumnes que atenen les classes.
L’oferta docent la marca el departament i s’obren i es tanquen projectes en funció de la demanda i també de dades polítiques que manega el propi departament. En tot cas, la demanda actual ve per classes d’alfabetització, de castellà per a estrangers i també d’anglès. Pel que fa a l’origen dels estudiants es pot dir que la gent que fa secundària, cicles formatius i anglès són autòctons mentre que en el cas de l’alfabetització, el gruix el formen els nouvinguts.
Mancances i limitacions
En el cas de les classes d’alfabetització de gent estrangera, es troben que no poden cobrir-la amb l’oferta existent perquè el departament d’ensenyament no fa res per a compensar aquesta desviació. De totes maneres, donen igualment el servei dedicant-li moltes hores i sense presses. l és que bona part de les hores que hi dediquen a l’ensenyament, ho fan en alfabetitzar persones en una llengua que no és la seva; i això suposa un plus de complexitat.
A l’escola es troben amb grups d’alumnes que no han fet cap canvi de maduració i que observant atentament veuríem que són com els que hi ha als instituts. Són gent que els hi falta molt pel que fa a actitud, dinàmiques de treball, responsabilitat a l’aula, etc.
Un dels professors em diu que ells són una eina per a tapar el fracàs escolar que hi ha a escoles de secundària i instituts. Ell pensava en què es pogués crear un projecte de quelcom semblant al que podríem anomenar universitats populars on es pogués ampliar i extendre l’oferta formativa permanent amb un objectiu de fer arribar la cultura a més gent.
