José A. Quintillà
Butlletí En el Fondo, març-abril 2017
[dropcaps type=’normal’ font_size=’62’ color=’#303030′ background_color=” border_color=”]A[/dropcaps]quest any es celebra els 50 anys de la parròquia de Sant Joan Baptista de Fondo i per la commemoració s’han programat un seguit d’actes.
Mossèn Francesc Espinar Comas és el seu actual rector, va néixer l’1 de gener de 1961 a Santa Coloma de Gramenet. Amb dos anys va anar a viure a Nou Barris on va estudiar fins el batxillerat. Continuant els estudis al seminari de Tortosa, s’ordenà l’1 de gener de 1989 (28 anys). Cursà filosofia i teologia, llicenciat en dret canònic per la universitat Lateranense de Roma. A Isèrnia, al centre-sud d’Itàlia va estar fins l’any 1992. Va anar a Barcelona com a capellà de monges. Més tard Vicari al carrer d’Entença i finalment al setembre del 1996 va tornar a Santa Coloma per romandre 6 anys a l’església Major i ara porta 15 anys al Fondo.
“Arribo al Fondo l’any 2002”
– La meva arribada va coincidir amb el principi del “boom” de la nova immigra-ció. No estava preparat. He tingut que anar-me adaptant.
– Conec bé la trajectòria de la parròquia amb aquests 50 anys. El primer rector va ser Mossèn Jaume P. Sayrach.
– El paper de la parròquia en aquests 50 anys ha canviat. En aquest temps va complir una missió subsidiària.
Vol dir que feia la labor que no feien les institucions, govern central, Generalitat, Ajuntament. Van ser moments de reivindicacions i mobilitzacions per la política per temes socials. A Santa Coloma i sobre tot al Fondo faltaven moltes coses i la parròquia junt amb la gent del barri van lluitar per demanar semàfors, transports públics, espais verds i atenció sanitària.
“El paper d’avui és educar la fe”
Mossèn Francesc em dóna un tríptic que ha fet per anunciar els actes d’aquesta commemoració. El títol diu: 50 años de parroquia como faro que ilumina las conciencias y la fe.
– Què vol dir?
– La primera part és el paper que va fer la parròquia al principi. Ara volem educar amb la fe, educar al joves, als matrimonis. La missió subsidiària ha deixat de tenir sentit. En cada moment l’església i cada rector ha complert la missió que les persones necessitaven.
– Com son ara els seus feligresos?
– Per una banda ens trobem que ens falta un segment de població, dels 30 als 50 anys; aquests han anant marxant del barri. Quan vaig arribar, podies trobar un pis de lloguer per 25.000 pts, 150€; actualment per aquest preu no trobes ni una habitació. Aquest segment ha estat substituït per persones immigrades de Sud Amèrica. Són unes persones en general que tenen una fe i unes costums mes tradicionals.
– A l’entrada vostè anuncia “Misses Tradicionals”
– L’església ens dona la potestat de fer la missa en llatí i té una gran acceptació així com les demostracions de fervor popular com son les processons, Diumenge de Rams, Via Crucis i Set-mana Santa.
– Altres immigrants i altres religions, hi ha diàleg ecumènic al barri?
– No, amb les altres religions no hi tenim contacte. Durant un temps venia un capella xinès, el pare Pedro. Feia missa en xinès. Aquí tenim una part de xinesos de la província de Fujian. Són catòlics i viuen molt la seva fe. En el seu país han estat perseguits. Ara, com va passar en la fundació de la parròquia, els catòlics nouvinguts s’apropen a l’església com a punt de trobada. Els ajuda a sentir-se com a casa.
“Ajudem i acollim a tothom. Tenim l’autoritat moral del do de l’acollida”.