Amb el naixement del barri van aparèixer els primers habitatges. Eren espais precaris sense aigua corrent ni xarxa elèctrica i, a més, sense lavabo. Tampoc hi havia clavegueram, la qual cosa generava corrents d’aigua bruta que circulaven per la muntanya i pels carrers. A mesura que el Fondo s’expandia i guanyava població, es veia més clar que el barri estava desposseït d’infraestructures i serveis bàsics.
Un dels aspectes més necessitats era la millora de la comunicació amb els pobles i ciutats del voltant. Estava situat lluny del centre del poble, no arribava cap línia de metro, el servei de correus era deficient i els carrers no estaven asfaltats i no tenien voreres, malgrat que l’Ajuntament havia impulsat un projecte de construcció d’aquestes a finals dels anys 20. A més, l’enllumenat dels carrers estava format per quatre bombetes.
A la dècada dels 30, el clavegueram només arribava a un centenar d’habitatges del municipi, però la resta de serveis seguien sent insuficients. El servei de recollida d’escombraries era escàs, calia un nou cementiri i es feia palesa la necessitat d’un mercat d’abastaments. Per passar d’un costat a l’altre de la riera, només es disposava de dues passeres, construïdes per grups de veïns.
Quan va arribar la segona onada migratòria al llarg dels anys 50, el Fondo encara tenia manca d’infraestructures. Moltes zones estaven sense urbanitzar i encara no hi havia una xarxa de clavagueram estesa. Durant molts anys, el barri va continuar creixent sense carrers pavimentats, amb els torrents d’aigua circulant. Gran quantitat de veïns havien d’anar a buscar aigua a les fonts públiques, escasses al barri. La foscor també continuava sent un altre problema. L’any 1966, Santa Coloma de Gramenet només disposava de 200 punts de llum, els quals no aconseguien una bona il·luminació a les vies públiques del municipi.
Com explica Jaume Sayrach al seu llibre En el Fondo, a la segona meitat de segle al barri només arribava una línia d’autobusos amb una freqüència irregular i molt espaiada. Per la seva banda, el metro va arribar més tard. Tot i que el centre de Santa Coloma ja disposava de parada de metro de la línia 1 l’any 1983, no va ser fins gairebé una dècada després quan el Fondo va tenir parada pròpia, l’any 1992.
El desembre de 2009 es va inaugurar la línia 9, que va obrir sis parades de metro més al municipi: Can Peixauet, Santa Rosa, Fondo, Església Major, Singuerlín i Can Zam.