L’estela de ‘Grama’ en el periodisme colomenc
Que Grama va ser una pedrera i escola de periodistes, s’ha dit moltes vegades, i un dels exemples més clarificadors és que les dues capçaleres escrites locals, que cada mes surten als carrers de la ciutat, les dirigeixen dos antics gramers: Josep Mª Roca –que va ser l’últim director de Grama– amb el Mirall.net, i Jordi Corachán amb Gramenet2.0/El Diari de Santa Coloma.
Cadascun amb el seu estil i enfoc de la notícia, com era Grama, en què l’objectiu d’explicar la realitat colomenca es feia amb l’enfoc de diverses mirades, com diverses eren les idees i procedències de les persones que en formaven part. A Grama, com remarca Josep Maria Roca, s’aprenia a fer de periodista i es feia una revista on s’explicava el que passava a la ciutat, per això el tancament de la revista va suposar la pèrdua de la crònica d’uns anys de la vida de Santa Coloma.
Corachán, rememora que a Grama els periodistes podien escriure en tots els àmbits, de la política als esports, i això va ser una gran ajuda pel dia de demà, quan va treballar per diferents mitjans de fora de la ciutat.
Tots els que feien Grama eren un gran equip: els periodistes, els que s’ocupaven de l’administració, la maquetació, el picatge, els repartidors… i tothom ho recorda com una bona etapa de la seva vida, com ens expliquen l’Albert Cortés i la Montse Santana. En la tasca d’avui de molts antics gramers, tant en el compromís social com en les seves feines periodístiques, busqueu l’estela de Grama, segur que la trobareu.