Periodisme sensible a les demandes socials
Jordi Valls
Poeta
La revista Grama ha estat un quart poder determinant en un moment de la història recent de Santa Coloma de Gramenet. Potser, sense proposar–s’ho, ha esdevingut un laboratori de periodisme sensible a les demandes socials en un terreny que era desconegut. És a dir, una població migrada en massa, desubicada i en un territori que no disposava dels mínims per esdevenir un lloc digne de vida. Gent que venia per nodrir la demanda de mà d’obra de la indústria catalana, recordem-ho, en el context històric del franquisme agonitzant. Per tant, la revista Grama permetia, al franquisme encara vigent –que ja intuïa un canvi de rumb en el règim– i a les forces democràtiques que empenyien en aquesta direcció, prendre el pols a una realitat que podia esdevenir explossiva.
Uns i altres sabien que era urgent atendre les necessitats de les persones cada cop més conscients del seu dia a dia. El testimoni de Mario Sasot i Rodolfo del Hoyo recorden que la seva militància al MCC (Moviment Comunista de Catalunya) no va ser un viatge harmònic entre les diferents sensibilitats de l’esquerra que col·laboraven a la revista. Els punts de vista estratègics eren diferents i la direcció de Grama opta per la centralitat de consens que va prenent el PSUC amb un lideratge cada cop més clar en el discurs de les demandes socials: Can Zam, Pla Popular, Assemblea Democràtica de Santa Coloma.
Com remarca Sasot, periodistes actualment influents com el cas del badaloní Enric Juliana han sorgit de la cuina de la revista Grama.