Redacció
Una trentena de persones es van aplegar el dissabte 5 d’octubre a la sortida de l’estació Santa Rosa del metro per iniciar la primera (Re)volta a Fondo. El projecte (Re)volta és una iniciativa d’Òmnium Cultural que proposa visitar zones o barris poc coneguts i que a la vegada pateixen una forta estigmatització. L’activitat va consistir en una passejada pel barri, amb aturades en llocs significatius. En cada punt, una persona que hi ha viscut o que hi viu actualment va explicar què és aquell espai i quina importància té en la història del barri o en la realitat present. El que enriqueix la visita és que les explicacions parteixen de l’experiència viscuda de qui les fa.
L’objectiu és contribuir al coneixement in situ de les zones per millorar la cohesió social i reduir tòpics i prejudicis. En el cas del Fondo, es fa referència a l’origen del barri, a l’arribada de les successives onades migratòries, a les lluites socials pels equipaments i per la dignificació del barri, i a la realitat social, econòmica i cultural del Fondo d’avui.
En aquesta primera (Re)volta l Fondo, Eugeni Madueño (periodista i antic veí) va situar els visitants sobre la zona tot referint-se al Fondo com “una ceba de tres capes”, per les tres etapes de la seva història: orígens a principis del segle XX –la caseta i l’hortet-, població i construcció massiva del barri –dècades 60 i 70– i nouvinguts globals –a partir de l’any 2000–.
Al carrer Jacint Verdaguer, en l’ambient del mercadillo dels dissabtes, Chenxiao Xiang (gestora comercial i estudiant ) va parlar de l’arribada al Fondo de la seva família en venir de la Xina, del canvi generacional en la comunitat xinesa (la més nombrosa en el barri i una de les més nombroses a Catalunya) i de les expectatives de joves com ella respecte a la integració i participació en la societat colomenca i catalana.
La periodista Odei A.-Etxearte (exalumna de l’escola Rosselló-Pòrcel) va explicar la transformació de la fàbrica Casadesport (destacada en la lluita obrera local) en escola (projecte de l’arquitecte Xavier Valls) i els inicis de la immersió lingüística. L’escola Rosselló-Pòrcel va ser el primer centre que va aplicar la immersió lingüística en tot Catalunya –el català com a llengua vehicular i d’ensenyament– per la implicació de pares i mestres, amb el suport del primer Ajuntament democràtic de Santa Coloma i de la Generalitat. També va situar els participants en la visita sobre la realitat social i lingüística de l’escola en l’actualitat. Aquest retrat actual del centre escolar es troba recollit en el seu article Rosselló-Pòrcel. La lluita de l’escola de les mil llengües, que podeu consultar aquí, en aquest mateix web.
Aquí podeu veure el video de la primera (Re)volta a Fondo realitzat per Josep Pitarque per a GramenetTV
A la Plaça de la Mediterrània, al final colomenc de la línia 1 del metro, Heber Arcos (empresari) explicà la seva arribada al barri i la seva experiència vital com a veí actual del Fondo. Aquest emprenedor d’origen peruà desenvolupa la seva activitat laboral –gestiona una empresa de reformes i instal·lacions domèstiques– a tot Catalunya i considera que el Fondo actual ofereix moltes oportunitats comercials.
A la plaça del Rellotge, espai emblemàtic del Fondo, Agustina Rico (professora, escriptora, catedràtica de llengua catalana i antiga veïna) explicà l’arribada de la seva família, les mancances d’un barri llavors llunyà i pràcticament incomunicat i la diferent percepció de l’entorn entre els adults i els nens dels anys 60, que encara van viure en una zona que s’estava transformant de rural en suburbial.
A la parròquia de Sant Joan Baptista, Jaume P. Sayrach (rector durant els anys 60 i 70 i fundador de la revista Grama), explicà la importància de les parròquies dels barris obrers en aquelles dècades, de la fundació de la JOC i del paper d’aquesta organització en la formació i presa de consciència de la joventut d’aleshores.
Durant la caminada pel barri, entre les intervencions, es van fer parades en espais significatius de les lluites socials, com alguns antics solars ocupats i netejats pels veïns, actualment parc, escola i ambulatori. També davant Aspanide (complex dedicat a l’atenció a la disminució intel·lectual), entitat que té una llarga trajectòria de reivindicacions, compartides pel barri i recollides per la revista Grama i pels corresponsals de premsa.
Un cop acabat el recorregut pel Fondo, posada en comú entre ponents i visitants a l’espai Jaume P. Sayrach de la biblioteca. S’informà sobre l’espai destinat a recollir el llegat Sayrach i la memòria del barri i la seva gent, i sobre el web enelFondo, que recull la història i el present de barri i veïns. Amb un vermut a l’espai de cuina de la biblioteca, finalitzà aquesta interessant i enriquidora experiència de la (Re)volta a Fondo.
_______
Propera sessió de (Re)Volta a Fondo:
19 d’octubre
Si et vols inscriure, fes click aquí
