Havien passat 52 minuts de l’any nou. Les monges havien pregat per ell i l’havien atès meravellosament una estona abans. Montserrat, la mare superiora, li va repassar el cos i –amb saviesa d’infermera experimentada– em va dir que al nostre amic li quedaven poques hores de vida.

-Si notes alguna cosa rara a la respiració, toca el timbre i vindrem de pressa –em va dir.


A les 00:00 al carrer Roger de Flor, la cridòria dels que celebraven les campanades es colava per la finestra de l’habitació d’en Jaume. Ell estava tranquil, respirant sonorament i amb dificultat, fent apnees que a l’estona esdevenien falses alarmes. La germana Gisela li humitejava els llavis amb un hisop improvisat, i m’ensenyava com s’havia de fer per girar-li el cap suaument. Finalment, les monges van marxar, no sense abans recordar-me que en Jaume havia complert la seva paraula: havia esperat que jo tornés.

Passada la mitjanit, els whatsapps dels amics arriben al mòbil del Jaume desitjant-li un bon any. El seu nebot Bernat li truca amb l’esperança de poder parlar amb ell.

A dos quarts les cuidadores nocturnes venen a moure’l i canviar-lo. En Jaume descansa sobre un llit inflable, perquè no es llagui. Gisela torna, preocupada pel que pot passar. Baixa el nivell del llit al màxim perquè jo pugui mantenir el contacte amb ell. Finalment ens deixen sols.

L’espera dura molt poc. A les 0:45 noto un canvi de ritme, una anomalia. Respira amb més dificultat. Les apnees són massa llargues i dèbils. A les 0:52 arriba el darrer sospir. Les mans se li refreden. El front també. Pitjo el botó de l’alarma. Les cuidadores venen corrents.

-Lo sentimos mucho -em diuen-. Le acompañamos en el sentimiento.

“No em desitgeu més anys -ens va dir en Jaume quan va fer 93-. Hom ha de saber marxar quan toca. Desitgeu-me que jo ho faci amb clarividència, elegància i alegria”.

Jaume-P Sayrach i Eugeni Madueño a les Germanetes dels Pobres, el 20 de novembre de 2022. (Foto Montse Sayrach)

I així ha estat.

-Eugeni

__________________________________
A la foto de la portada, de Loli Peralta, es veu en Jaume al pati de la residència de les Germanetes del Pobres, a mitjans del passat novembre

>> No deixeu de veure el reportatge ‘Un dia amb en Jaume’ que li han fet en Josep Pitarque, l’Elvira Ruiz i l’Agustina Rico: clickeu aquí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here