En els seus inicis, el Fondo era un barri preferentment agrari. Tot i que molts habitants utilitzaven l’agricultura i la ramaderia com a mode de subsistència, altres les veien com una via de comerç. Un dels primers negocis que va obrir les portes al barri va ser Ca la guapa, una lleteria creada per un matrimoni que va decidir vendre els productes que generava amb el seu bestiar.
En els anys següents, es van començar a obrir altres comerços, majoritàriament de tipologia alimentària. Durant els anys 30, hi havia dos forns de pa, un al passatge Irlanda i l’altre al carrer Doctor Pagès; dues lleteries, al carrer Pagès i a l’actual Rambla del Fondo; i una botiga de queviures, situada al carrer Mossèn Jacint Verdaguer.
L’absència de recomptes municipals sobre les sol·licituds d’obertura de botigues o comerços fins als anys 60, impedeix elaborar un registre detallat de tots els que van sorgir quan el comerç es va desenvolupar més.
Cal destacar la figura del burot, de la qual se’n té constància cap als anys 30. El burot, vestit amb roba de color blau i gorra, era la persona encarregada de controlar el trànsit de mercaderies entre els diferents municipis. Tenia una barraca al carrer del Rellotge, que va rebre el nom de «Estación Sanitaria de Abastos», on registrava a la gent i els feia pagar una taxa en funció d’allò que portaves. Era necessari pagar si portaves carro, cereals, llegums, oli d’oliva, vins, licors, carns, peixos i pesca salada, animals, petroli i carbó. També, a la caseta es realitzava un control sanitari de tots els aliments. L’estació era una mena de duana.
Des de principis de la dècada dels 50, la plaça del Rellotge acollia unes paradetes que formaven un petit mercat ambulant. Amb el temps, l’Ajuntament va aixecar un mercat d’abastaments per acabar amb els dèficits del «mercadillo» existent. Es va seguir la proposta d’Eusebio Santos, aprovada l’any 1964, per la qual s’havia de crear un mercat amb 238 parades, 35 magatzems i 6 locals en un període de 5 mesos.
A mesura que s’urbanitzava el Fondo, menys terrenys agrícoles hi havia i, per tant, menys conreu. Progressivament, a causa de la industrialització del moment, molts camperols van acabar sent obrers. Amb l’arribada dels immigrants dels camps d’Andalusia, la mà d’obra va augmentar. Es va produir una expansió generalitzada de les fàbriques i de la indústria que va donar feina a milers d’homes. Tot i que, cal dir que els obrers anaven a parar a llocs de feina molt durs i mal retribuïts. Les indústries de Santa Coloma de Gramenet no eren suficients per cobrir tota l’oferta de mà d’obra existent. Per això, molts obrers del Fondo van haver de buscar treballs fora del municipi.
Els bars, per la seva part, van abundar des del primer moment. Al Fondo hi havia carrers amb un, dos i, fins i tot, tres bars. Com que era un barri amb habitatges petits i, sovint, ocupats per més d’una família, els bars es van convertir en sales d’estar i llocs de trobada entre el veïnat.
Foto superior: Entrada al vell mercadillo, actiu als anys 60, situat a l’espai que ara ocupa la plaça del Rellotge
