Agustina Rico
Catedràtica de Llengua i Literatura Catalana
El Fondo ha estat definit de moltes maneres: “Un extrem llunyà”, “ El barri dels últims que arribaven”, “ La plaza roja (pel seu espai central, un dels seus senyals d’identitat: la plaça del Rellotge)” “Un apeadero o lloc de pas”, “El Chinatown de Santa Coloma…”. Aquell antic Camí del Fondo de Sistrells o Camí del Fondo cap a Badalona, petit nucli desconegut fins i tot per als habitants del poble de Santa Coloma, havia d’esdevenir amb el temps barri de referència de la superpoblació, del moviment cristià de la JOC, de les lluites veïnals, del compromís polític, de la transformació urbanística i de les noves migracions internacionals. Tot ha estat recollit per la periodista Isabel Martínez (pertanyent als seus inicis a la redacció de Fòrum-Grama) en el llibre El Fondo, cruïlla de cultures, fruit d’un treball d’investigació històrica becat per l’ Ajuntament de Santa Coloma, amb el suport de la Diputació. Isabel ha treballat amb rigor i amb el plus que dóna el coneixement del terreny i de la gent.
Criada al barri de la Salut, explicava el dia de la presentació la seva felicitat infantil quan els seus pares, un cop per setmana baixaven al Fondo, com tantes famílies, i ella podia jugar a l’únic parc no solament del Fondo sinó de la franja limítrofa de Badalona: un “quadret” amb gronxadors i espai per córrer els més petits. Era el parc del carrer Jacint Verdaguer. Havia sigut el solar del Molero, un dels netejats i reivindicats pels veïns com a equipaments (el solar de la Sara, el solar del Churrero…) cada un amb un cartell al mig, clavat a una estaca, anunciant el que feia tanta falta: “aquí una escuela”, “aquí un parque”, “aquí el ambulatorio”…
Entre la història, el periodisme i l’informe sociològic, Isa Martínez ha reunit en el seu treball les dades amb les fotografies –un relat per elles mateixes– , els documents i els testimonis humans tant dels veïns històrics com del nou veïnat actual. Fet amb afecte i proximitat però fugint de tòpics i d’anàlisis simples, recull gairebé un segle d’història i també de vida quotidiana: el mercat, botigues i botiguers d’abans i d’ara, el camp vell de la Gramanet, blocs, torretes i barraques, la parròquia, les fonts, la festa major, ”los correas”, l’explosió de la torre Sònia, la biblioteca, de la tusa al metro, sabors del món… I al final, una conclusió que és alhora un desig: “El Fondo de demà: la diversitat com una oportunitat”.
La foto superior és de Danny Caminal.
Aquí podeu llegir una crònica d’Helena López publicada a El Periódico:
Històrie(s) del Fondo, el barri que va desbordar de vide(s) la muntanya vermella
