El Centre Excursionista Puigcastellar (CEP) és una de les entitats més antigues de Santa Coloma de Gramenet. El va fundar a finals del 1946 un grup de joves —amants de la muntanya i la cultura— procedents de la cooperativa La Colmena. La seva dinàmica li dona una identitat muntanyenca i reducte per a la protecció de la cultura catalana. El 1950 van llogar un local al carrer Sant Josep, i allà continuen avui dia.
Com neix el CEP? Com es viu el muntanyisme a Santa Coloma?
A l’inici, el centre era purament excursionista, però la mateixa activitat va fer que s’organitzessin accions socials, culturals i mediambientals; per tant, l’ànima és l’excursionisme en tots els vessants, encara que tenen cabuda altres seccions. El nom fa referència a la muntanya més emblemàtica de Santa Coloma, el Puig Castellar, conegut també com a turó del Pollo, que al cim té un poblat ibèric al qual estem molt vinculats, perquè les nostres seccions d’Estudis i Arqueologia van portar a terme excavacions arqueològiques del poblat ibèric i van nodrir el fons museístic del Museu Torre Balldovina.
L’excursionisme havia tingut molta força a Santa Coloma, perquè en aquella època hi havia menys oferta de lleure i anar d’excursió era assequible per a tothom; la preparació era una manera de reunir-se. A més, cal tenir en compte que els centres excursionistes a Catalunya durant la postguerra van ser reducte del catalanisme. Moltes activitats culturals estaven prohibides però, com que es permetien les esportives, aquí es feien classes de català que, de cara a l’exterior, eren classes d’anglès.
Com s’organitza el CEP i quines activitats ofereix?
Som una entitat polièdrica amb molts vessants diferents, i això ens permet tenir més de 700 socis i ser l’entitat més gran de Santa Coloma. La secció de Muntanya aplega diferents tipus d’activitats, amb especial dedicació al senderisme, el trekking, l’alpinisme, el btt, l’escalada, les raquetes de neu, l’esquí alpí i de muntanya i les vies ferrades amb gent de tots els nivells i edats, des d’aficionats que s’inicien al senderisme fins a alpinistes de gran experiència; el Grup Infantil fa colònies i acampades que tenen com a eix conductor la muntanya, l’excursionisme i la natura; tenim cura del sender GR-92; el Grup Cultural fa xerrades, visites i exposicions; la secció mediambiental, que es diu Col·lectiu Ciutadà, s’ocupa de la recuperació de fonts i la reforestació de la muntanya; l’Aula de Gent Gran reuneix 150 persones cada setmana; des de l’any 2010, l’Orfeó Tanit és una secció del Centre Excursionista Puigcastellar; i després estan els Amics de la Sardana i el Patronat pro Aplec, que organitzen ballades periòdiques a la ciutat, també com a secció del centre.
El 1982 i després de guanyar un llarg litigi amb la propietària del local, vam comprar l’edifici on som ara, cosa que va permetre la construcció d’una nova seu de propietat, que és una fita molt important per a l’entitat.
Com ha contribuït el CEP a preservar la vida cultural i patrimonial de Santa Coloma?
A partir de les primeres excavacions al poblat iber del Puig Castellar el 1954, la secció d’Estudis va assumir la vigilància i conservació del jaciment, que es va convertir en una activitat destacada de l’entitat. Així doncs, el poblat ibèric es pot visitar gràcies als socis que escalaven i protegien el poblat als anys 50 i 60, quan ningú se n’ocupava. Actualment tenim un conveni amb l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Catalans que ens reconeix com a conservadors del poblat. Quan es va crear el Museu Torre Balldovina, totes les troballes les vam donar al museu, però els nostres socis van continuar fent la vigilància i acollida del visitant fins que l’Ajuntament se’n va ocupar. I actualment hi ha voluntaris que s’organitzen amb un calendari per a l’acolliment i custòdia del poblat ibèric els caps de setmana. Per altra banda, també vetllem per tot allò que pot atemptar contra la serralada de la Marina i el seu entorn. Estem molt orgullosos de la tasca feta pel CEP per a la conservació del patrimoni.
Quina és la seva història al centre?
Vaig començar venint a excursions i colònies quan era petit i després vaig ser monitor. De mica en mica, em vaig anar vinculant al centre fins que vaig entrar a la Junta Directiva com a director del Butlletí, i quan el president, Rafel Tries, ho va deixar vaig passar a ser-ne el president, ja fa 6 anys.
Quins són els objectius ara?
Mantenir la massa social i l’entitat sanejada, perquè cada vegada hi ha més despeses i, econòmicament, costa més de gestionar. La de Muntanya es la secció més forta, però el Grup Infantil o l’Aula de Gent Gran tenen molt èxit. La secció infantil té molt bona salut i quan va de colònies s’emporta una cinquantena de nens, però arriba una edat en què deixen de venir i fidelitzar-los és el nostre repte; de manera que volem consolidar que la gent jove es quedi al centre.
Tenim socis de totes les edats, perquè els que s’han fet més grans continuen vinculats fent una funció de mecenatge. I socis de tots els barris, perquè som una entitat transversal. Però també volem obrir-nos a gent nova, i col·laborem amb entitats amigues per unir esforços, com pot ser la cooperativa La Colmena, el Fòrum-Grama o el Casal del Mestre fent activitats conjuntes de temàtica social.
Hem perdurat 70 anys adaptant-nos als nous temps i amb un augment de socis continuat. Aviat celebrarem el 75 aniversari, i esperem que siguin molts més!
Com ha canviat la ciutat en aquests 70 anys de vida del CEP?
Molta gent gran recorda quan s’anava a banyar al Besòs i a pescar-hi, perquè Santa Coloma era un poble rural i pagès que en pocs anys es va convertir en una ciutat amb poca personalitat. Als anys trenta tenia 5.000 habitants i ara en té 125.000. Quan jo vaig néixer, a finals del seixanta, Santa Coloma era una ciutat dormitori. Però hem lluitat pel manteniment de la identitat de Santa Coloma. Urbanísticament i mediambientalment ha millorat molt, perquè abans vivíem d’esquena al riu, ningú no es pensava que ara hi hauria peixos i ànecs al Besòs. Nosaltres vam ser pioners a demanar que el riu retornés a la vida dibuixant uns mapes de la conca del Besòs que repartíem pels diferents Ajuntaments de la conca per tal que treballessin en la seva revitalització. Finalment, un soci, Joan López Berruezo, em va dir un dia que hi havia tres carpes sota el Pont Vell i no m’ho podia creure!
La nostra lluita actual és acabar el Parc de Can Zam, que reivindiquem junt amb altres associacions veïnals perquè sigui com un Parc de la Ciutadella, mantenir el riu net i la serralada de la Marina en condicions òptimes. Hi ha diferències entre barris, Fondo, el Centre, Singuerlín… Són petites ciutats, però la cohesió social és bona perquè som una ciutat amb gent de tot el món, acostumada a les onades migratòries, i no hi ha conflicte, la població està molt identificada amb la ciutat.
_________________
[Entrevista publicada al llibre Memòries de Santa Coloma, editat per Aigües de Barcelona.]
Aquí podeu llegir el butlletí núm 141 del CEP
