La Biblioteca del Fondo acull l’Espai Cuines del Món, un projecte cultural que va néixer plenament orientat cap a la cohesió social. Integra, d’una banda, la riquesa gastronòmica d’un barri altament multicultural amb l’objectiu d’apoderar les diverses comunitats que hi són presents, i, de l’altra, les dinàmiques que existeixen a la ciutat entorn de la cuina i dels aliments. Les dues línies conflueixen en un espai físic a la biblioteca, amb una cuina totalment equipada i preparada tant per a presentacions per a un públic nombrós com per a petits tallers que generin intercanvi entre els comensals. La Mariona Chavarria és la directora de la Biblioteca del Fondo des que es va inaugurar farà sis anys al setembre. Parlem amb ella de la trajectòria del centre i de com va sorgir la idea singular d’instal·lar-hi una cuina.
Com va arribar al món bibliotecari?
Vaig estudiar la carrera de Biblioteconomia i Documentació perquè m’interessava i hi havia feina. Aleshores era una diplomatura de tres anys que s’estudiava en una escola adscrita a la Universitat de Barcelona. Coneixia aquests estudis perquè una companya d’escola de la meva àvia havia estudiat i treballat a l’antiga Escola de Bibliotecàries als anys 30. Quan vaig acabar la carrera, vaig fer un segon cicle de Ciències Polítiques i Sociologia i un màster en Sociologia de la Cultura. Mentre estudiava, vaig treballar en diverses biblioteques públiques; després vaig estar a la Biblioteca de Catalunya treballant amb manuscrits i a la Biblioteca de Telecomunicacions de la UPC. També vaig ser professora ajudant a la Facultat de Sociologia i associada a la l’EU de Biblioteconomia a mitjans del 90, i a la Facultat de Biblioteconomia i Doumentació entre el 2009 i el 2014. Ho vaig deixar per dedicar-me de ple a dirigir el projecte bibliotecari al barri del Fondo.
Mentrestant ha tingut temps per viatjar.
La vida em va portar a l’estranger durant deu anys, els quals vaig estar col·laborant amb una ONG, primer per Europa i després a l’Àfrica. Durant aquests anys, vaig tenir ocasió a diversos llocs de convertir col·leccions de llibres en biblioteques organitzades. Un cop de retorn aquí, vaig tornar a treballar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació i, fa tot just sis anys, va sortir aquesta plaça i em va interessar pel context social, perquè estava molt lligat al que havia fet durant els meus anys a l’estranger. Aquesta feina incorporava els dos àmbits que més m’interessaven: el social i el tècnic de bibliotecària.
Li ha costat molt posar en marxa l’equipament?
La biblioteca es va inaugurar l’11 de setembre de 2014. Ja feia uns mesos que l’equip que es va formar hi treballàvem perquè tot estigués a punt. Abans d’aquesta data, no hi havia cap biblioteca al barri. Actualment a la ciutat hi ha quatre biblioteques: la Central –que ha celebrat el seu 50è aniversari – , la Singuerlín-Salvador Cabré, la Can Peixauet –al barri de Santa Rosa-Raval–, i la nostra, que va ser l’última que es va inaugurar per donar servei principalment als barris Llatí i el Fondo, aquest darrer és molt poblat i té amb una identitat molt forta dins de la ciutat. En aquest sentit, la meva feina ha estat fàcil, perquè el barri ja té molta vida i molta feina feta.
Què diferencia aquesta biblioteca de la resta?
Totes les biblioteques de la Diputació tenen una especialització. En el cas de la Biblioteca del Fondo, tenim el fons especial Cuines del Món, que és un recull de bibliografia sobre la gastronomia des del punt de vista cultural. Incorpora més de 1000 volums que inclouen des de receptaris a estudis sobre l’alimentació i la nutrició d’arreu del món. Quan l’Ajuntament va pensar en el projecte que havia de tenir la biblioteca, va mirar què hi havia a l’entorn —un barri multicultural— i va decidir que una de les coses que uneix en la diversitat i que ens ajuda a conèixer els altres és el món de la cuina. A partir d’aquí, van reflexionar sobre com es podria dinamitzar aquest fons. Una de les idees va ser obrir un restaurant a peu de carrer i subcontractar-ne la gestió perquè fessin cuines diverses. Finalment, però, es va decidir de muntar una cuina a dins mateix la biblioteca.
Una cuina?
Sí. De fet, quan es va inaugurar, era l’única a Europa amb cuina a dins. N’hi ha alguna que està situada dins d’un centre cultural adjacent on sí que hi ha cuina, però de moment sembla que nosaltres érem els únics que incorporàvem una cuina dins l’espai de biblioteca, que forma part de la seva programació. Aquí no tothom ho veia clar. Hem de pensar que era tota una novetat i que aquesta cultura del bibliolab o makerspace (entesa com a laboratori amb tallers participatius d’innovació i creatius) encara no havia entrat a les biblioteques. Amb el temps s’ha vist que ha estat un gran encert.
I com vehiculeu aquest espai dins de la biblioteca?
La Biblioteca del Fondo és una biblioteca amb cuina i no a l’inrevés. Oferim un servei de lectura pública que és molt important, perquè una societat ha de tenir gust per la lectura, diversificar-la per conèixer el món d’una manera més àmplia, i tenir esperit més crític, que és el que fa la base d’una societat democràtica, en la qual creiem. La cuina, en aquest context, és un element de cohesió del barri, que és una funció important de la que s’han d’ocupar totes les biblioteques públiques. Aquesta activitat culinària és un element de treball social a l’entorn on ens inserim, que és molt divers i complex. La cuina ens ajuda a arribar al barri i també a conèixer-lo millor. L’espai de cuina, doncs, atreu un públic que, d’altra manera, no entraria mai en una biblioteca.
Quines activitats feu vinculades a la cuina?
Oferim un programa d’activitats al llarg de l’any —per a públic infantil i per a públic adult— que s’articula al voltant de diferents cicles: any nou xinès, dones i gastronomia, tallers relacionats amb el calendari religiós, de cuina de mercat… Amb el públic infantil, treballem el tema de la salut: promovem hàbits d’alimentació saludable, d’higiene… Amb els adults, també tractem temes de salut pública en col·laboració amb el CAP a través de xerrades i tallers, com ara el de cuina saludable indopakistanesa i temes de reaprofitament alimentari i una nova cultura del consum en alimentació. Contactem amb els nostres usuaris i els convidem perquè cuinin un plat de la seva gastronomia. També col·laborem amb altres entitats de la ciutat, com ara centres de salut mental, centres culturals, amb l’Ajuntament i amb el Campus de l’Alimentació de Torribera, que és un dels pocs centres universitaris especialitzat en alimentació i nutrició. De tant en tant ens visita gent de la ciutat vinculada al món de la gastronomia. En Víctor Quintillà, per exemple, nascut al barri, fundador del restaurant Lluerna, que té una estrella Michelin. I xefs d’altres restaurants coneguts de Santa Coloma i d’altres menys coneguts però que ofereixen també cuina de qualitat, coma ara el Restaurant Wen Zhou, la Cuina de la Loli, el German’s, o el mateix Bar Alegría de la Plaça del Rellotge, entre molts altres.
Quin és el perfil de les persones usuàries de la biblioteca?
Molt variat. Ve molta canalla; tenim una sala infantil per a ells. Després venen alguns pares d’aquests nens que són immigrants d’altres països. El 50% de la població del barri del Fondo és nascuda fora de la Unió Europea. Hi ha molta presència de familíes del nord d’Àfrica i cada cop són més presents les de l’Àfrica subsahariana. Però no hem d’oblidar les grans comunitats de l’indostan, i atmbé de diversos països d’Amèrica Llatina, que donen fan una comunitat de gran diversitat i riquesa.Un terç de tota aquesta població prové de la Xina. Un dels objectius de la Biblioteca és atreure gent d’aquesta comunitat en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística l’Heura. També tenim molts senyors grans del barri de tota la vida, que venen a llegir els diaris, altres persones grans que s’apunten als cursos d’iniciació a l’ús de telèfons mòbils o d’informàtica bàsica. Alguns venen amb l’ordinador a treballar i/o estudiar i aprofiten el wifi, i d’altres a fer servir els ordinadors que tenim per a fer tràmits de l’Ajuntament. Finalment, tenim l’objectiu d’atreure el públic jove, la franja d’entre 15 i 25 anys, que és un públic tradicionalment difícil de seduir.
Què és el que més li agrada de treballar en aquesta biblioteca?
Principalment el barri i l’equip que som, és fantàstic. L’altre aspecte que m’agrada de treballar en una biblioteca és que, a diferència d’altres institucions públiques, es un equipament amb les portes obertes per a tothom. Aquí es pot entrar sense haver de donar explicacions; les biblioteques són un lloc de lleure, d’estudi, de formació i d’aprenentatge i estan obertes a tota la societat.
––––––––––
[Entrevista revisada després de ser publicada originariament al llibre Memòries de Santa Coloma, editat per Aigües de Barcelona]
