En la matinada d’aquest diumenge 5 d’abril ha mort la Gaspara Villoria, vidua de Nicolás Rico. La senyora Gaspara és la mare de l’Agustina i el Nicolàs Rico. Una família originària de Salamanca que va arribar al barri als anys 60, van viure al carrer del Rellotge. Tant el senyor Nicolás com la senyora Gaspara van destacar per la seva dedicació als assumptes comunitaris, i van ser molt actius en les reivindicacions de millores socials i culturals per al Fondo. Ha estat la seva filla Agustina Rico la que, de matinada, ens va assebentar de la pèrdua mitjançant un whastapp.
«Amics, us escric tan tard per dir-vos que ha mort la meva mare. Hi ha moltes persones que la coneixíeu de fa molts anys, de quan vivíem al carrer del Rellotge, i de la parròquia. Ella i el meu pare sempre han tingut en gran estima els anys que vam ser veïns del Fondo. En el confinament estava cuidada per dos dels seus nets i ho vivia amb serenitat i fent-ne una mica de broma. Dimecres va patir una fallada cardíaca que no ha pogut remuntar. Ha tingut una mort tranquil·la.»
En Jaume-P. Sayrach ha publicat aquest article al seu blog Capvespre
«Agustina, en poques hores m’envies dos missatges diferents: ahir la foto de les dues netes: una imatge bonica i esplèndida de la vida!, i avui, la notícia de la mort de la teva mare, la senyora Gaspara que, tot i pressentida i molts cops esquivada, no deixa d’afectar-te a tu, al Nico, a tota la família i als amics i amigues que des dels anys llunyans del Fondo i al caliu de la parròquia i de l’antiga associació de veïns, hem format una altra família.
«La teva mare ha estat plantant cara a la mort; era molt vitalista, ha estimat molt el seu poble de Monleras, s’ha sentit a gust al carrer Rellotge i ara vivia feliç en la seva casa de Sant Andreu sentint-vos molt a prop i veient, amb goig, el bullir de la vida en l’alegria innocent de les seves besnétes. Acceptava la vida a b il·lusió amb un realisme que la feia segura i, d’altra banda, creia que la batalla final la tenia guanyada perquè tenia una fe profunda en el cel.
«L’estimada Gaspara! Quants records tinc d’ella i del bon Nicolás! Quins dies tan bons vam passar Torrefeta, a la casa de l’Antonijoan i tan interessants a Monleras durant la Festa Major, on tot el que s’havia de fer ho consultaven al senyor Nicolás! Ara, Agustina, m’agradaria estar al vostre costat; però aquesta pandèmia tan horrorosa, confinats, ens ho impedeix. Una vegada més, Agustina, recordo que “lo nuestro es pasar». Però, aquí, quedem els amics per continuar fent camí, amb la certesa que l’amistat no mor mai. Agustina, una abraçada molt afectuosa.”
A continuació reproduïm altres comentaris recollits.
Mariona Chavarria
«Una abraçada ben forta. Descansi en pau.»
Eugeni Madueño
«Agus, sento molt la mort de la senyora Gaspara. I que no la puguem acomiadar com es mereix. Ella i el senyor Nicolás formen part de la memòria de tots nosaltres i del nostre barri. Un petó forçosament distant per tu, el Nico i tota la família.»
Odei A.-Etxearte
«Agustina, em sap molt greu. Encara que ara estiguem lluny, us enviem el nostre escalf i estima perquè el sentiu ben a prop. Molta força i una abraçada enorme.»
Geli García
«Agustina, juntament amb l’Albert i els meus fills, sentim molt la pèrdua de la teva mare. Forma part dels records que conservem de la parròquia i el nostre barri del Fondo. En la forçada distancia, estem al teu costat amb la força del nostre cor.Una abraçada a tu i la teva família.»
Alfons Barreras
«Agustina, tant la teva mare com el teu para formaven part de la nostra història viscuda en el barri del Fondo, sentim molt la seva pèrdua. Una abraçada de part nostre per tu, el teu germà i la resta de la família.»
Joan Antoni Quintillá
«Una abraçada molt forta Agustina.»
Loli Peralta
«Agustina tant en Josep com jo sentim molt la mort de la teva mare. Els teus pares el sr. Nicolás i la senyora Gaspara formen part dels records de la nostra joventut en El Fondo. El teu pare sempre tan agradable i carinyós quan et veia i la teva mare sempre afectiva i disposada a conversar. A tots dos els hi agradava parlar, però en el cas de la teva mare no podríem dir que era una dona de poques paraules, era feliç comunicant.
Ara tornen a estar junts.
Dintre de tota aquesta situació tan estranya que vivim ha tingut la sort de estar cuidada pels nets i sabent que tant el teu germà com la teva cunyada estaven també a dintre de l’hospital.
Una abraçada molt forta per a tota la família i en especial per a tu i el Nico.»
Albert Noguera
«Agustina, ho sento molt. Una forta abraçada i ànims. D.E.P.»
Eulàlia Sayrach Ferran
«Agustina, no vaig conèixer ta mare però pel que comenten em faig la idea era una persona molt vital i lluitadora , que ha deixat empremta! Una forta i càlida abraçada!»
Antoni Antonijoan i Roca
«Agustina, acabo de llegir que la teva mare s’ha mort. El buit que ella deixa no l’omplirà ningú però el seu record la farà sempre present perquè tenia un cor molt gran i obert a tothom. La senyora Gaspara estimava i jo penso que no sabia ni podia fer una altra cosa. La seva petja en la vida dels que hem tingut la sort de conèixer-la no s’esborrarà mai. Al cel sigui. Jo resaré per ella. Me l’estimava. I la família rebeu el meu carinyo. Ja sabeu que us tinc molta estima.
Saps Agustina que encara queda a Torrefeta qui pregunta per vosaltres? Com que a la teva mare no li agradava gaire parlar i el teu pare tampoc era un home de poques paraules, després de tants anys encara us recorden. De part de la Concepció i meva un gran petó.»
Montse Sayrach Luque
«Una mare és la mare… I hi ha mares que són una persona meravellosa capaç de generar al seu voltant una llum i una seguretat tan grans que fa molt difícil imaginar la vida sense elles… així imagino la teva.
Una abraçada molt forta, Agustina»
_______
Foto superior, d’esquerra a dreta: Margarita García, Loli Peralta, Nicolás Rico, Gaspara Villoria, Lola Bermúdez, María Alcaraz i la seva germana Puri